Al contraatac
Quin rotllo ser consellera
Sembla que en català 'dimitir' també és un nom rus, i aquí no passa res perquè nosaltres som els millors i tota la culpa és dels altres
La ’consellera’ de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, en una rueda de prensa el 4 de mayo. /
Vaig seguir sencera la compareixença de l’Alba Vergés el divendres i no sé què em va fer més por, si les seves indicacions contradictòries i incongruents o la cara d’espant que no aconseguia tapar-li la mascareta. Dóna la impressió que som a mans de qui no té ni la més remota idea del que està fent ni de les enormes responsabilitats que comporta el seu càrrec. Sí, consellera, és un pal crea angoixa, però més pal és tenir un govern com el que tenim: inepte, a la deriva, sense cap mena de vergonya, els membres del qual continuenostentat uns càrrecs que els van més que grossos.
'Dimitir', pel que es veu, en català també és un nom rus i aquí no passa res perquè nosaltres som millors i tota la culpa és d’altres, de Madrid, dels temporers (que ara es veu que els porten d’Andalusia, segons el racisme redoblat de l’Empar Moliner), dels ciutadans o del maleït virus. Ja ho va dir la consellera: la millor manera d’aturar-lo és no contagiant-nos. No pas posant rastrejadors ni invertint en el sistema de salut. Total, vostès no s’hi quedaran tot l’agost, tancats a l’àrea metropolitana o a Lleida. De manera que es recomana no sortir de casa però els bars poden obrir, que acabin de xapar del tot els pocs que havien fet l’esforç de tornar a aixecar la persiana.
Notícies relacionadesI la cultura, doncs aprofitem per enterrar-la definitivament, ja que hi som. A qui li importa la cultura? ¿A la consellera Vilallonga que penja a xarxes (‘txartxes’ en la variant de Vergés) el cartell de protesta que ha imposat el sector contra les mesures que ha promogut el govern del qual ella mateixa forma part? Fins on arribarà la dissonància cognitiva? O el que és pitjor: el més pur cinisme. Sí, és un pal cobrar 110.000 euros l’any, no ho és gens ser un actor o un músic o escriptor. O un cambrer o una kelly o qualsevol que aspiri a guanyar-se el pa sense jugar-se la vida.
Contra el que afirma un cert feminisme essencialista, no és veritat que les dones manem millor que els homes. Podem arribar a ser tan incompetents com ells. I plorar davant de situacions complicades no és un signe de feminitat. Quin insult a totes les dones considerar que un dels nostres trets distintius és fer el ploramiques. Per favor!
