Des del barri de Sants
Fem-li un regal a l'estiu
Cal recuperar la nostra presència en uns carrers en què de vegades només sabem consumir i comprar perquè ens hem oblidat de caminar i observar
zentauroepp53584238 graf3381 barcelona 30 05 2020 numerosos vecinos pasean p200719161108 /
A l'estiu li demanam que satisfaci tot allò que no hem tengut durant l'any, com si aquesta estació tengués la capacitat d'anomenar, de donar nom a coses que hem oblidat durant l'any: descansar, relaxar-nos, allargar els capvespres i anar a menjar gelats del Passeig Sant Antoni. Enguany, a més, a l'estiu li demanam que ens doni una treva, com si la calor i les bafarades d'aire calent del metro de plaça de Sants tenguessin qualque tipus d'efecte inhibidor damunt un virus que cerca molta brega. Però l'estiu no ens donarà tot sol el que volem, perquè ja hem pogut comprovar abastament que aquesta mena de nova normalitat recorda molt a la d'abans: els que tenien continuen tenint i els que no tenien, encara tenen manco. La diferència més gran és que ara ens posam mascareta i ens rentam les mans (i la consciència?) amb gel hidroalcohòlic.
Quan vaig arribar a viure a Sants era estiu, però no estàvem enmig d'una pandèmia mundial ni coneixia tot el que he pogut conèixer del barri. He viscut a diferents zones de Sants, però sempre, sempre, a prop d'algun indret que va ser una fàbrica, una cooperativa obrera o un emplaçament important per la història del barri. I no és que hagi pogut fer coincidir els meus interessos amb la recerca d'un lloc on viure –no sé si aquesta frase és un oxímoron o una fantasia–, sinó que a Sants és difícil viure lluny d'algun lloc on van passar coses que, podria semblar que no, però encara podem notar: des de totes les victòries veïnals fins a apropiacions de l'espai com les que hem viscut quan carretera de Sants ha deixat de ser una via prohibida a les persones.
L'estiu no ens tornarà les festes majors ni que ens puguem amuntegar davant l'aparador dels gelats. Potser nosaltres, en lloc de reclamar-li, podríem regalar-li la nostra presència a uns carrers que a vegades només sabem consumir i comprar i que hem oblidat caminar i observar. A l'estiu li podríem regalar recuperar-lo i viure'l a través de l'espai públic, amb distància física però no social, perquè precisament voler recuperar els barris requereix de tot l'apropament col·lectiu.
