09 d’ag 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

Tard; esperem que no malament

És exigible l'existència d'un portaveu únic que, per sobre de la casuística, ofereixi criteris que permetin que els ciutadans decideixin responsablement

firma editorial català

El Periódico

Tard; esperem que no malament

Es creen nous organismes, aquest dissabte un òrgan de coordinació de protecció civil d’àmbit metropolità; es nomenen nous portaveus: després de dos mesos de buit, un nou responsable de Salut Pública (Josep Maria Argimon), i fa dues setmanes Jacobo Mendioroz, responsable de la Covid-19 a Catalunya. Però el Govern de la Generalitat de Catalunya continua fent la sensació d’arribar tard als nous brots de la pandèmia i d’articular una resposta lenta i confusa. Els alcaldes metropolitans l’hi van expressar ahir al president de la Generalitat, com abans ho havia fet el de Lleida, arran del primer episodi seriós de rebrot de l’epidèmia des de la desescalada de finals de maig.

Torra i el seu Govern s’esgargamellen aquests dies reclamant responsabilitat als ciutadans i lleialtat a la resta d’institucions. Dos comportaments que alguns dels seus membres no van observar quan la lluita contra la Covid-19 era competència del Ministeri de Sanitat. Molts ciutadans encara recorden el dia que la consellera de Presidència, Meritxell Budó, va insinuar –d’una manera bastant clara– que a Catalunya hi hagués hagut menys morts si la gestió hagués recaigut en mans de la Generalitat. La realitat, i és una molt mala notícia, està sent una altra. Però qui amb l’espasa mata amb l’espasa mor.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Té raó la consellera de Salut, Alba Vergés, quan reclama la implicació de tota la població en el control del contagi d’aquest coronavirus. Però per això ha de rebre unes indicacions clares i, sobretot, possibles de seguir. En aquest afany és exigible l’existència d’un portaveu únic que, per sobre de la casuística, ofereixi criteris que permetin als ciutadans decidir responsablement. Però es necessiten també els mitjans necessaris en cada situació. L’augment de contagis ha de controlar-se a través dels rastrejadors, però aquests han començat a arribar quan ja estàvem en algunes poblacions en fase de contagi comunitari. Tard. Esperem que no malament, perquè ens hi juguem molt. El nou responsable de Salut Pública és un professional capaç; esperem que serveixi per revertir aquest moment crític. No estem com al març, la majoria d’infectats no són greus, alguns tractaments contenen els efectes del virus i, en conseqüència, els rebrots, de moment, no arriben a col·lapsar ni de lluny les ucis dels grans hospitals. Des d’aquest punt de vista, el que està passant, sent dolent per a l’economia, pot ser positiu a mitjà termini per acostar-nos a l’anomenada immunitat de ramat, si efectivament els que han passat la malaltia són resistents.

La lentitud, i en alguns moments incompetència, de Salut, es veu agreujada per l’actitud del president Quim Torra, a qui es nota més preocupat per fer les coses de manera diferent de com les planteja el seu propi Govern o de com les ha fet el Govern espanyol, que per fer-les bé. Aragó ha resolt els seus problemes amb més diligència limitant-se a tornar a la fase 2 sense necessitat de gesticulacions davant els jutges per acabar generant confusió.