EDITORIAL

Decisió fiscal preocupant a la UE

La sentència a favor del beneficiós tracte d'Irlanda a Apple dona via lliure a la competència deslleial i trenca la lluita contra els paradisos tributaris

1
Es llegeix en minuts
appleok

appleok

La sentència del Tribunal General de la Unió Europea que exonera Apple de pagar 13.000 milions d’euros a l’erari irlandès crea un precedent preocupant. Davant la tesi comunitària que el tracte fiscal dispensat per Irlanda a l’empresa vulnera les regles bàsiques de la competència, fonament del mercat únic, els jutges han entès que en aquest cas no es presenten les circumstàncies recollides a l’article 107 del Tractat de la Unió, que fixa com a incompatibles amb la unitat de mercat «els ajuts atorgats pels estats» que «falsegin o amenacin falsejar la competència». Al contrari, el tribunal considera que el rang tributari d’Apple es va atenir a l’establert per la legislació irlandesa i no s’ha d’assimilar a una ajuda directa d’un Estat a una empresa.

Es miri per on es miri, la sentència afavoreix el dúmping fiscal, que a més d’Irlanda practiquen de forma més o menys oberta HolandaLuxemburg, i fa del tot impossible qualsevol avenç en matèria de convergència impositiva. Si els estats poden optar per dispensar un tracte de favor a grans empreses -Apple no és l’únic cas–, sense que es pugui considerar aquesta conducta una forma d’ajut encobert, no hi ha dubte que es dona via lliure a la competència deslleiales trenca el combat contra els paradisos fiscals dins i fora de la Unió Europea. I si això és greu, encara ho és més que aquesta norma de conducta «priva les arques públiques i els ciutadans d’inversions molt necessàries, encara més en temps de crisi», com argumenta la comissària Margrethe Vestager.

És un eufemisme parlar de fiscalitat agressiva en el cas d’Irlanda i altres països. Es tracta, al contrari, d’una estratègia encaminada a atreure multinacionals amb xifres de facturació estratosfèriques mitjançant la promesa que les seves obligacions fiscals seran poc més que simbòliques. Aquest comportament perjudica la cohesió europea i impedeix que Brussel·les fixi unes regles fiscals mínimes per a tots els socis de la UE. Per evitar aquests perjudicis, a més de recórrer la sentència, els Vint-i-set s’hauran de plantejar en algun moment una revisió de la legislació en matèria tributària per impedir que prosperin interpretacions del tot insostenibles.