09 d’ag 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

La responsabilitat de tots

És necessari fer una crida a la ciutadania davant dels rebrots perquè, més enllà de les exigibles mesures oficials, extremi les precaucions

La responsabilitat de tots

Aquest diari editorialitzava ahir mateix sobre la urgent necessitat d’abandonar actituds maximalistes o discussions estèrils i centrar-se en l’important, que és vetllar per la salut dels ciutadans. Convé que les administracions ho posin tot de la seva part per transmetre un missatge de concreció, eficiència, seguretat i col·laboració mútues, més enllà de detalls jurídics o disputes competencials, i perquè la demora en el confinament del Segrià no derivi en un augment de casos, com així han avisat els científics. Els especialistes en dret constitucional, per la seva banda, s’han dividit a l’hora d’analitzar l’actuació del jutjat de guàrdia de Lleida.

Hi ha els que han vist, en l’evolució del confinament perimetral al domiciliari ordenat per la Generalitat, una usurpació de funcions que només corresponen al Govern central, prèvia aprovació del Congrés, per a un assumpte tan delicat que afecta drets i llibertats previstos a la Constitució. D’altra banda, hi ha els que defensen que la Generalitat tenia el dret de promulgar aquestes mesures radicals, en benefici de la salut col·lectiva. Que tenia a les seves mans instruments jurídics suficients, com també al·lega el Govern, per imposar una situació excepcional. No es tractava tant d’una restricció com d’una suspensió, un matís legal decisiu en aquest cas i que, en certa manera, la mateixa jutge de Lleida admet quan proposa confinaments que no siguin generals sinó amb una més baixa incidència en el total de la població. 

Davant de la disjuntiva de recórrer la interlocutòria o d’emprendre un nou camí legal per enfortir el marc jurídic de la decisió, el Govern català ha optat per aprovar un decret llei que modifica la llei 19/2009 de salut pública i que, a partir d’ara, regularà les mesures a prendre en els possibles rebrots. La gran novetat és que «en cap cas es poden prohibir els desplaçaments amb caràcter absolut», cosa que evita, a la pràctica, una disputa sobre el dret de lliure circulació. La resolució aprovada en funció d’aquest decret, que també requereix una ratificació judicial, hauria d’haver entrat en vigor aquesta mitjanit i, en consideració a la racionalitat esgrimida, i a la urgència de la situació, és d’esperar que rebi el vistiplau. És semblant, en aquest sentit, a la que ja s’aplica a Saragossa i Osca, un retorn flexibilitzat a etapes de prevenció que ha de servir per intensificar el rigor i serietat que, en determinats moments, s’han oblidat en la desescalada. 

La situació a Lleida és complicada i, als centres de salut de la resta de Catalunya, es viuen moments de «prealarma», mentre es donen casos greus com a l’Hospitalet on s’ha limitat la mobilitat amb mesures especials per a tres barris o es tripliquen els nous contagis a Barcelona. És necessari fer una crida a la ciutadania perquè, més enllà de les exigibles mesures oficials, extremi les precaucions individuals i col·lectives. No som davant d’un simulacre, sinó a l’avantsala d’una possible onada epidèmica que només es podrà combatre amb civisme i responsabilitat.