Impuls fallit

Aquest diumenge a TV-3 el president del Barça va dir que Setién ha donat un impuls a l’equip. Costa veure-ho, i no tota la responsabilitat ha de ser del càntabre, però ni en joc ni en resultats,ara el Barça està millor que quan van fer fora Valverde. Va matisar que l’impuls era intern, però ja és mala sort que externament no es noti.

Aquesta frase va passar desapercebuda perquè més tard el vam sentir dir que allò del Barçagate al final no havia sigut més que un únic missatge escrit a les xarxes, o que no considera que el Barça s’acollís a un erto perquè en realitat només l’havien utilitzat els seus empleats mileuristes (sic). La seva realitat i la nostra disten un parell de galàxies, i davant d’aquest tipus d’afirmacions, això de Setién ha passat a ser d’allò més comprensible.

S’entén que vulgui ser generós amb el resultat del canvi. Al cap i a la fi, van ser Bartomeu i la seva àrea esportiva els que van prendre la decisió d’arrossegar pel fang el nom de Valverde per acabar en el que no era ni la seva primera ni la seva segona opció. El president prefereix maquillar la situació, més enllà que haurà de desmentir-se tard o d’hora, quan opti per un nou relleu.

Però modelar la realitat al seu gust és una de les especialitats de Bartomeu i la seva junta. ¿O no recorden que ens van explicar que Setién sí que era la seva primera elecció? Un exercici exigent de desmemòria que requeria esborrar tot el que havia passat a Qatar amb Xavi.

En el moment del relleu, vam ser molts els que vam pensar que –tot i que no arreglaria el problema de fons– com a mínim l’arribada de Setién serviria per renovar energies. No va ser així. L’argument més convincent que té ara mateix Bartomeu per a la continuïtat del càntabre és que «¡sempre volem complir els contractes!». Pot estar tranquil perquè el primer que sap que saltarà és el tècnic mateix, conscient que només la Champions pot salvar-lo i per això, després del sorteig, fan falta tones d’espelmes a Lourdes.

Regenerar un grup envellit

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els jugadors no creuen en Setién i sempre ha resultat més fàcil canviar el tècnic que mitja plantilla, sobretot amb aquestes nòmines tan allunyades del mileurisme. Resulta difícil regenerar un grup envellit quan no tens capacitat econòmica per comprar jugadors de qualitat similar. No hi ha diners, i a les oficines no sembla que hi hagi cua per part de clubs que vulguin assumir fitxes de jugadors que tenen més passat que present, i ja no diguem futur.

En aquest atzucac, el nou pas a seguir serà un nou canvi de tècnic que busqui un nou impuls, aquesta vegada extern. Tornem al 2008, quan Guardiola va fer ressorgir un equip esgotat mentalment. La qüestió és si Xavi –si és l’elegit– s’atrevirà a retirar Deco i Ronaldinho i si tindrà prou amb la seva idea i la saba nova que tant assenyala Bartomeu: Trincao i Pedri.