09 d’ag 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

Descentralització i salut pública

El confinament del Segrià planteja la necessitat d'una base juridicolegal que empari les decisions, i no un problema de competències

Descentralització i salut pública

Un dels pitjors escenaris davant del qual poden trobar-se els ciutadans en aquesta època d’incerteses és la indefinició creada a partir de conflictes juridicopolítics. I és just el que està passant a Lleida i a la comarca del Segrià. La mesura extrema del confinament domiciliari implantada per una ordre del Govern ha sigut recorreguda per la fiscalia i una jutge ha decretat que no tenia validesa perquè superava les competències autonòmiques i necessitava la garantia del Congrés, com va passar amb l’estat d’alarma general. La resposta de la Generalitat, més enllà d’invocar una crida genèrica a la responsabilitat ciutadana, ha sigut convertir la resolució, que requeria autorització judicial administrativa, en un decret llei que només es pot recórrer davant del Constitucional.

Restringir el moviment i la circulació dels ciutadans és un assumpte molt delicat, que afecta els drets fonamentals i, en conseqüència, posa sobre la taula quins atributs té el Govern autònom per prendre una decisió d’aquest calibre. A Lleida i les poblacions circumdants del Baix Segre, els fets avalen la mesura, recomanada, a més, pels especialistes. Si l’Estat va assumir al seu dia la responsabilitat centralitzada de la lluita contra la pandèmia, amb l’arribada de la nova normalitat la gestió correspon a les autoritats autonòmiques, que han de poder tenir la tranquil·litat jurídica necessària per prendre decisions d’ordre sanitari, tot i que siguin radicals.

Som, no obstant, davant d’un problema inesperat que posa en suspens la salut i que genera incomprensió entre la població i els alcaldes afectats, com ja han manifestat sis edils del Baix Segrià. No s’hauria de caure en l’error de convertir el debat en un xoc de competències, ja que la descentralització és eficaç, sempre que es tingui a mà una arquitectura juridicolegal que empari l’acció de les autonomies.

L’Estat ha assumit la cogovernança i considera que la Generalitat té prou instruments jurídics per implantar aquestes mesures. Però en aquests moments, fiscalia i judicatura opinen el contrari. El Govern contempla la gestió descentralitzada com la millor opció i descarta ara per ara un estat d’alarma parcial, mentre que, a Catalunya, l’aposta pel pla de rebrots anunciat per Quim Torra intenta ser un escut jurídic per la via del decret llei que acceleri la contenció del virus.  

Els ciutadans tenen dret a saber a què atenir-se. Disputes legals o discussions tècniques no poden incrementar més encara una sensació de desprotecció que no només afecta la salut comunitària, sinó també l’evolució de l’economia. En vista del conflicte sobre la idoneïtat competencial de la Generalitat, no es pot carregar sobre les espatlles dels veïns la responsabilitat individual de fer front a la crisi a Lleida o a qualsevol altra regió. Abans que baralles o actituds maximalistes que només aconsegueixen retardar solucions urgents, es necessita concreció, eficiència, seguretat i col·laboració entre administracions.