La llibertat de pensament a debat

La carta firmada per més de 150 intel·lectuals, la majoria nord-americans, en la qual denuncien la creixent intolerància envers les idees i les represàlies per expressar-les és una baldada per alertar que la intransigència i la censura no resideixen només en un dels extrems de l’espectre polític i cultural, sinó en els dos. El manifest té més valor per tal com la majoria dels signants pertanyen a la cultura progressista, però critiquen els excessos de l’extremisme d’esquerres. És reconfortant veure com un connotat esquerrà com el lingüista Noam Chomsky recolza una frase com la següent: «El lliure intercanvi d’informació i idees, la saba d’una societat liberal, està tornant-se cada dia més limitat. Era esperable de la dreta radical, però l’actitud censora està expandint-se en la nostra cultura».

A més de Chomsky, firmen, entre d’altres, la feminista Gloria Steinem i els escriptors Salman Rushdie, Margaret Atwood o Martin Amis. El manifest denuncia la intolerància promoguda als EUA per activistes progressistes que ha derivat en assenyalaments, boicots, càstigs per publicar escrits controvertits, llibres retirats, periodistes vetats i professors investigats per citar certs treballs. A aquest corrent no és aliena la reacció desmesurada i desviada als casos de racisme que s’ha traduït en la demolició d’estàtues i l’atac a monuments nacionals. No es combat ja el racisme, el sexisme i l’homofòbia sinó també als qui els discuteixen des de perspectives que no es consideren correctes, i en aquest sentit és significativa la campanya contra una de les signants, l’autora de ‘Harry Potter’, J. K. Rowling, per discrepar de les teories sobre gènere.

Acostumar-se a la censura i als vetos amb suposades bones intencions és endinsés en un terreny molt perillós i practicar els mètodes il·liberals que es diuen combatre. La carta, per exemple, considera Donald Trump «una veritable amenaça per a la democràcia» però s’oposa que la resistència contra les seves polítiques «imposi el seu propi estil de dogma i coerció»; adverteix sobre el límit entre la tolerància zero als abusos i la censura, i reivindica per als escriptors l’experimentació, el risc i fins a l’error. Una bona fórmula per orientar un debat que no només afecta els EUA.