Rebrot a Lleida

Desgovern a Catalunya

La consellera Vergés no és capaç de liderar la lluita contra la pandèmia i les baralles entre els dos socis del Govern estan perjudicant aquesta decisiva tasca

3
Es llegeix en minuts
La ’consellera’ de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, en una rueda de prensa el 4 de mayo.

La ’consellera’ de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, en una rueda de prensa el 4 de mayo. / MARC BATALLER

El rebrot de la pandèmia a la comarca de Lleida amb la tornada a un règim de confinament, que ara per ara és només perimetral però que podria acabar sent domiciliari, és molt greu. És un cop dur per a la moral dels seus 210.000 habitants tant per l’increment de les hospitalitzacions, els ingressos en ucis i les defuncions, com per les seves nefastes conseqüències econòmiques. Produeix també molta inquietud a la resta de Catalunya perquè ens recorda que contra la Covid els triomfs són efímers si després no es fan bé les coses. I alhora genera ràbia entre la ciutadania perquè allò succeït no ha sigut un accident, un imponderable, una cosa que no podia saber-se, sinó que era una situació «perfectament previsible», com ha explicat amb molta rotunditat Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar. Estem davant d’un abandó de responsabilitats per part del Govern que no ha sigut capaç d’habilitar un sistema de detecció de casos positius a través de rastrejadors sobre el terreny. El resultat és que la transmissió comunitària del virus al Segrià està fora de control, tal com han reconegut tant la gerent de la regió sanitària, Divina Farreny, com el cap d’epidemiologia de la zona, Pere Godoy.

Cada any milers de temporers es traslladen a les comarques del ponent català per a la campanya de recollida de la fruita. Són persones, probablement la majoria, en situació irregular, d’origen africà/magribí que es desplacen des de diversos llocs de la resta d’Espanya atrets per un jornal. La consellera de Salut, la republicana Alba Vergés, que a RAC-1 va reconèixer que ignorava la complexitat d’aquesta problemàtica, va deixar l’assumpte en mans de l’atenció primària, que en aquest cas no serveix per detectar i seguir casos positius perquè la majoria d’aquests bracers no disposen de targeta sanitària ni de CAP de referència.

La situació dels temporers

La presència de temporers a Lleida se succeeix des de fa dècades sense que la Generalitat, que disposa de competències plenes en agricultura, sanitat, inspecció de treball, serveis socials i policia, hagi sigut capaç de fer res per tallar la lamentable situació de semiesclavitud laboral que pateixen i la sobreocupació en allotjaments sense higiene quan no directament al carrer. Les condicions infames d’aquests treballadors han sigut llargament denunciades per entitats socials i sindicats, però a Catalunya la dissonància entre el que es proclama, l’objectiu de progrés pel que es diu treballar, i el que realment es fa és molt cridanera. Així, per exemple, tots aquests polítics sobiranistes que s’han manifestat a favor de poder acollir més refugiats, criticant les restriccions que imposa el Govern espanyol, són incapaços d’abordar problemàtiques domèstiques com la dels temporers o l’atenció dels menors immigrants no acompanyats.

Notícies relacionades

Al llarg d’aquests mesos des que va esclatar la pandèmia a Espanya i es va imposar l’estat d’alarma, el Govern de JxCat i ERC no ha fet cap altra cosa que reclamar que les seves competències deixessin de sotmetre’s a la coordinació del Ministeri de Sanitat i les seves critiques han sigut constants al que des del Govern de Pedro Sánchez es feia o deixava de fer-se. Tot els semblava malament, arribava tard o era insuficient. I des del seu indissimulat supremacisme no tenien problema a afirmar que ells ho farien millor i que en una Catalunya independent hi hauria menys morts pel virus.

El brot a la comarca de Lleida ha evidenciat les carències i la descoordinació del sistema de rastreig, amb una Agència de Salut Pública sense efectius i escapçada des que fa un mes va dimitir el seu anterior responsable, Joan Guix. S’ha recorregut  a la contractació d’una empresa privada, Ferrovial, per atendre el centre de trucades, mentre ha fallat estrepitosament la detecció sobre el terreny dels casos. Ha evidenciat també que la consellera Vergés no és capaç de liderar la lluita contra la pandèmia i que les baralles entre els dos socis del Govern estan perjudicant aquesta decisiva tasca, la qual cosa explica innombrables contradiccions, el retard a ordenar el confinament del Segrià i els vaivens sobre el seu abast. Urgeix, doncs, que Quim Torra designi un conseller que realment coordini totes les accions de la Generalitat i que exerceixi el mateix paper de comandament que el ministre Salvador Illa va realitzar durant l’estat d’alarma. Però el desgovern a Catalunya es dissimula ara amb la decisió exagerada de fer obligatori l’ús de la mascareta sempre i a tot arreu. És una cortina de fum per amagar la seva incompetència, traslladant tota la responsabilitat a la ciutadania.