'Estoy jodido'

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Era igual que fos Felipe González, Ana Belén o Emilio Butragueño. Vam dir que no, perquè una cosa és entrevistar un científic alemany o un escriptor francès i compassar el diàleg als sistemes tècnics que permetin entendre’s, i una altra molt diferent forçar la realitat d’una societat on dos idiomes –català i castellà– conviuen de manera normal i fluida. Al final no es va fer i no crec que això millorés la imatge que ja teníem entre els crítics, dins i fora de la casa, però ¡què hi farem!  També hi havia molta gent d’acord amb nosaltres, i això que mai actuem com a ‘lobby’.

He recordat aquest episodi a propòsit de la bronca recent per la sèrie ‘Drama’ i per la –suposadament– excessiva presència del castellà a TV-3. I he tornat a pensar que és una pena que en un país amb més d’un idioma d’ús comú hi hagi gent que s’entossudeixi a convertir aquesta riquesa en un problema. Aquest país a què em refereixo és Catalunya, on alguns hiperventilats –fins i tot amb comandament a la plaça– segueixen somiant amb un paisatge monolingüe, menystenint el castellà i presentant-lo com una mena de llengua opressora; però també em refereixo a l’Espanya que menysprea tot el que no sigui castellà, amb aquesta caspa imperial i casernària tan visible en determinats ambients de Madrid. Em desanima molt que la llengua es converteixi en arma llancívola i element de divisió. Estic fotut. ‘Estoy jodido’.