La vivenda, un altre paraigua anticrisi

El Govern i els partits s’enfronten a la necessitat ineludible de prendre mesures o de posar-se d’acord en iniciatives per pal·liar la crisi econòmica i social desencadenada per la pandèmia. Mentre al Congrés s’ultimen les conclusions de la comissió sobre la reconstrucció, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana prepara un decret amb una àmplia bateria de mesures a les àrees de la seva competència, des de la vivenda fins a la seguretat sanitària lligada al transport aeri. Respecte a la vivenda, es proposa facilitar els lloguers assequibles no mitjançant el recurs de regular els preus sinó facilitant que s’ampliï l’oferta al mercat si és en condicions que permetin «respondre a la necessitat d’amplis grups de població que es troben en situació de vulnerabilitat». 

L’esborrany del decret apunta com a instrument principal la regulació de drets de superfície per alliberar sòl destinat a vivendes socials de lloguer assequible. El decret serà el suport legal per a un pla de desenvolupament i rehabilitació de vivenda social de lloguer dotat amb 2.000 milions d’euros, que hauran de provenir del fons europeu de recuperació de 750.000 milions, dels quals 140.000 haurien de correspondre a Espanya. Aquest pla es defineix a partir del sistema de col·laboració publicoprivada. És necessari i urgent, després d’anys de pujada constant dels lloguers i la constatació que ni en moments de crisi com el que ara iniciem el mercat es reajusta espontàniament a la renda disponible de les famílies, i molt menys és capaç d’oferir alternatives a qui veu com la seva economia entra en una situació d’enorme fragilitat. No és menor la importància que tindria la posada en marxa d’aquest pla en la reactivació de l’activitat del sector de la construcció.

Mentrestant, en un Congrés amb un recuperat ambient de cooperació, lluny de la crispació de les sessions de control al Govern, la comissió sobre la reconstrucció acaba aquest divendres els seus treballs amb amplis acords probables en dos dels quatre grups de treball: sanitat i Unió Europea. En sanitat, els partits del Govern han acceptat moltes de les peticions del PP i de Cs, mentre que en el grup dedicat a la UE hi ha ja un principi d’acord perquè el PSOE i UP s’han compromès amb el Pacte d’Estabilitat, ara suspès per la pandèmia, per quan torni a estar en vigor, i el PP ha renunciat a imposar condicions sobre els ajuts europeus. Més difícil està el pacte en polítiques socials –en educació, per exemple, el PP i Cs rebutgen que els ajuts es destinin només a l’escola pública, excloent la concertada– i en política econòmica, on el PP rebutja la derogació de la reforma laboral i la filosofia econòmica de Podem.

Aquest clima és positiu però ha tirat endavant sobretot perquè les conclusions recullen línies generals, sense baixar als detalls. Molt més complicat serà quan es plantegin pactes sobre els Pressupostos de l’Estat, malgrat que Pedro Sánchez ha tornat a dir que la seva voluntat és negociar-los amb totes les forces polítiques.