IDEES
La música dels nostres pares
zentauroepp5780295 promocion nino bravo200630205154
La música dels nostres pares és una d’aquestes coses que aprenem a donar per fet. Com tot en la infància, la vivim a mig batec, gairebé sense prestar atenció, donant per fet que sempre serà allà. Aquests elapés que sonaven a casa a les tardes d’estiu una vegada i una altra, fent voltes ‘ad infinitum’ al tocadiscs. Aquest casset que es va espatllar de tant escoltar-lo als viatges amb cotxe. La irreemplaçable banda sonora d’aquella època, ara banyada de daurat pel pas del temps i la seva inherent nostàlgia, plena de tecnologies físiques que ens van ensenyar la màgia de bufar en els cedés abans de posar-los, o la importància de portar sempre un boli Bic a sobre. I de sobte et fas gran, fas les maletes i te’n vas. Sense adonar-te’n gairebé, deixes enrere el món que et va veure créixer i comences una nova aventura.
Un dia, la música dels teus pares passa a convertir-se en la teva, i escrius la teva realitat amb aquestes cançons que coneixes de sempre
Passen els anys i et redescobreixes, de vegades per accident, d’altres per estar-te buscant, al caure en una d’aquestes cançons que porten preses la calor del passat, i de sobte deixa de ser la música dels teus pares per convertir-se en la teva, per dret propi. Escrius la teva realitat amb aquestes cançons que coneixes de sempre, millor que mai. Apuges el volum i, allà on siguis, ets a casa. Camines cap al futur, sempre incert, i t’adones que portes pres en el teu caminar la cançó favorita del teu pare, el disc preferit de la teva mare, el ritme del record.
Camines, amb despistada intenció, creixent sense mirar, i una nit t’adones que Nino Bravo és allà, al teu costat, cantant-li a la matinada, caminant amb tu de tornada a casa després d’una nit en una ciutat que encara fa olor de nou. I descobreixes, encantada, que la música que estimes anirà sempre on vulgui que tu vagis. Portes a la sang el so de mil cançons que vas creure haver oblidat, i és quan sagnes de solitud i nostàlgia quan venen al rescat, a cantar-li al no-res, a curar la ferida, a espantar el fred d’una nit que sembla que mai s’acaba. A agafar-te de la mà i a portar-te a casa en el que dura la tornada d’‘Un beso y una flor’, per posar-te un exemple que mai falla.
