12 jul 2020

Anar al contingut

Editorial

Escoles obertes

Mantenir els centres en funcionament el pròxim setembre de forma presencial, fins i tot si es produeixen rebrots, és un objectiu tan irrenunciable com difícil

firma editorial català

El Periódico

Escoles obertes

Manu Mitru

El vicepresident del Govern i els consellers d’Educació i Salut, Pere Aragonès, Josep Bargalló i Alba Vergés, van exposar ahir les línies bàsiques que han de permetre que les escoles catalanes obrin les portes el pròxim 14 de setembre, que ho facin de forma segura i amb «pràctica normalitat». I van avançar una estimació dels recursos necessaris (5.000 mestres a l’escola pública i concertada i 370 milions d’euros).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les famílies necessiten acabar amb la incertesa generada després d’una reobertura testimonial dels centres. Tant com els responsables de les escoles, que han reclamat insistentment una guia clara per començar a preparar el pròxim curs escolar en condicions. 

Tot el que han plantejat els consellers responsables parteix del primer d’aquests propòsits: que les escoles obrin. De forma presencial, garantint la convivència entre els alumnes i l’atenció i l’acompanyament personalitzat dels seus educadors. Els recursos digitals seran cada vegada més un element del treball educatiu, i poden ser un substitut d’emergència, però no una alternativa completa. L’objectiu, que les aules obrin les portes i puguin continuar fent-ho adaptant-se fins i tot a l’emergència de nous rebrots en la difusió de la Covid-19 la pròxima tardor, és irrenunciable. Tret d’una evolució catastròfica de la pandèmia. El paper clau de l’escola, formatiu, anivellador de desigualtats que en aquest període han sortit encara més a la llum i també en l’organització de les famílies, no es pot permetre pauses.

Tot això només serà possible si aquest segon element, la seguretat, es manté. Les condicions plantejades inicialment per les administracions s’han fet evidents que eren inviables físicament, econòmicament i pedagògicament. Finalment s’ha plantejat una nova estratègia, amb grups no necessàriament reduïts, organitzats com a bombolles amb el mínim contacte possible amb la resta de l’escola, però fins i tot sense ús de mascareta en el seu si i aïllables en cas que es detecti un brot sense necessitat d’aturar l’activitat ni tan sols del mateix centre on es produeixi. Són les mesures raonablement aplicables: serà necessari un esforç de tots perquè facin dels centres educatius un espai segur. La creixent evidència sobre la baixa transmissió del virus entre els menors apunta, almenys, cap a l’optimisme. 

Tot i que s’aspiri a la normalitat, aquesta haurà de ser molt relativa. Com en tots els àmbits de la vida social, s’hauran de sacrificar molts aspectes del que entenem com a normal, o fins i tot essencial, en el funcionament d’una escola: al pati, als passadissos, als menjadors, en serveis com les aules de reforç o acollida que seran difícils d’organitzar en aquestes condicions. Serà difícil, però és necessari.  

En qualsevol cas, professors i famílies necessiten, ja, un marc amb un mínim de claredat. Fet al qual, per cert, no contribueix el president de la Generalitat oferint dades contradictòries amb els dels departaments del seu propi Govern encarregats de bregar amb aquest complex operatiu.