31 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

Tres acords en un dia

Si el càlcul electoral conclou que el diàleg ofereix rèdits a les urnes, no hi ha motiu per no seguir per aquest camí una vegada es tanquin

Tres acords en un dia

J J Guillen

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb l’acord per prorrogar els ertos que mantenen sota el paraigua de les prestacions públiques però amb contracte laboral vigent a milions de potencials aturats a la mà, va comentar ahir: «Una vegada més, els agents socials ens donen exemple». Un «ens» que inclou gran part del sistema de partits espanyol als quals els costa posar les grans necessitats del país, fins i tot en hores d’incertesa, per davant dels seus interessos electoralistes o equilibris interns. Tot i que ahir no va ser, precisament, una de les jornades parlamentàriament més lamentables que hem viscut des de la declaració de l’estat d’alarma. Més aviat al contrari. La convalidació del decret que regula la situació, excepcional però no sotmesa a les restriccions de l’estat d’alarma, que ara es vol dir «nova normalitat» va ser aprovada al Congrés amb els vots favorables del PSOE, Unides Podem, el PP, Cs i el PNB, entre d’altres. I l’oposició, únicament, un estrident bloc del ‘no’ format per Vox, Bildu, ERC i JxCat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El recolzament del PP a la convalidació del decret i la predisposició a negociar esmenes quan es tramiti com a llei és un signe positiu que se suma a d’altres, com l’obertura a pactar almenys les conclusions en el camp sanitari de la comissió sobre la reconstrucció o la decisió de donar protagonisme durant uns dies a una veu raonable com la de l’exministra Ana Pastor en lloc de Cayetana Álvarez de Toledo. Amb tot, la sinceritat del redescobert esperit constructiu dels populars encara haurà de passar una prova de foc: mantenir-lo una vegada estiguin tancades les urnes a Galícia i Euskadi i no repetir aquella jugada d’un ‘gir al centre’ que reculli els rèdits electorals de la moderació per tornar a llançar-se l’endemà a la muntanya de la crispació sense caserna. Si es pot dubtar de fins a quin punt el càlcul electoral pesa més en el cas del PP que la responsabilitat, en el cas dels partits independentistes cada vegada és més difícil entreveure una actitud o decisió que no estigui condicionada per la presa de posicions davant del seu electorat d’ERC i JxCat. Cap altra explicació permet justificar la negativa a un marc que intenta preveure mecanismes per mantenir la pandèmia delimitada sense un estat d’alarma que desactivi part de les competències autonòmiques. El PNB té clar què fer en aquest cas. Pel que fa a l’independentisme català, sembla que l’única solució s’acabi per fi amb una precampanya interminable, esquerpa i paralitzant per tornar a asseure’s a la taula amb les cartes repartides. 

Però tornant als acords que, respectivament, renoven les prestacions als autònoms i prorroguen per tercera vegada la fórmula dels ertos fent que la seva vigència arribi fins al 30 de setembre en lloc del 30 de juny: són tres mesos de descans. Amb flexibilitzacions i garanties. Per als treballadors de les empreses que no estiguin encara en condicions de reprendre una mínima normalitat en la seva activitat durant aquest estiu. Per a les empreses que puguin replegar una part de la seva plantilla sota aquest marc de manteniment subsidiat de l’ocupació si s’han de fer passos enrere en l’obertura de la vida social i econòmica davant de possibles rebrots de la malaltia. Per a aquelles que pertanyen a un sector en què poden tornar a l’activitat més sobre el paper que de manera efectiva. És molt probable que la tercera pròrroga no hagi de ser l’última, com van reclamar sindicats i patronals. Però les circumstàncies, sobretot les decisions encara pendents a Europa, són les que diran en quin format i amb quins recursos serà necessari i possible mantenir aquest respirador activat la pròxima tardor.