21 set 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Una aberració

Jesus Hellin - Europa Press

Una aberració

Josep Maria Fonalleras

El Tribunal Suprem considera que catalans, valencians i balears no vivim al mateix «àmbit lingüístic», que no parlem el mateix

És «culturalment aberrant qualsevol intent de desmembrar el País Valencià de la comunitat idiomàtica i cultural catalana». No ho va escriure un eixelebrat pancatalanista supremacista, sinó il·lustres acadèmics de la llengua espanyola com Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Buero Vallejo o Delibes. Era el 1980 i el manifest afegia que «el valencià és una variant dialectal del català». I punt. Aquí s'hauria d’acabar la polèmica, però també podríem citar la definició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les illes Balears....». I punt.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La recent sentència del Tribunal Suprem (TS) és insultant i ofensiva per una simple raó. L’article 15.3 de l’LPAC preveu que no cal traducció dels procediments al castellà quan les comunitats autònomes tinguin una mateixa llengua. Però el TS considera que catalans, valencians i balears no vivim en el mateix «àmbit lingüístic», que no parlem el mateix. Quaranta anys després d’aquell manifest, ara és el TS, amb «prejudicis com a font d’autoritat científica», qui amaga «consideracions i propòsits que no es relacionen amb la veritat». Un desastre.