Eleccions davant un Govern dividit

Per això, el més lògic seria que, coneguda ja la data de la vista, Torra prepari la convocatòria electoral, a què es nega ara després que el 29 de gener digués públicament que la legislatura estava esgotada i acusés ERC de deslleialtat. L’excusa per no anar a les urnes és la lluita contra el coronavirus, però els exemples de Galícia i Euskadi demostren que es pot votar –les dues autonomies ho faran el 12 de juliol– i més en la fase de l’anomenada ‘nova normalitat’. Fa temps que ERC demana la convocatòria electoral i insinua que si Torra no convoca no és per la Covid-19, sinó perquè JxCat encara no té ni candidat, és a dir, per raons partidistes. El PSC també ha reclamat la convocatòria electoral davant la necessitat de tenir un Govern cohesionat per abordar la reconstrucció després de la pandèmia. 

Mentrestant, el Govern viu en una agonia prolongada en què cada dia apareixen més divergències entre els socis. Una és l’actitud davant el suplicatori sol·licitat pel Suprem per poder processar i jutjar la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, per quatre delictes –frau a l’Administració, malversació, prevaricació i falsedat documental– presumptament comesos al concedir a un amic 18 contractes, trossejats per evitar el concurs públic, per un valor total de 260.000 euros, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Al no tractar-se de cap qüestió política, el més normal és la concessió del suplicatori, però el cas ha desencadenat un enfrontament entre ERC, que encara no ha decidit el seu vot, i JxCat, que retreu als republicans, si hi voten a favor, deixar Borràs en mans d’un tribunal en què no tindrà un «judici just».

El cas del suplicatori és només un dels terrenys de la confrontació, però n’hi ha molts més: el recolzament d’ERC a la sisena pròrroga de l’estat d’alarma, que Torra va dir que no vinculava al Govern; el contracte del Departament de Salut (ERC) a l’empresa Ferrovial per al seguiment dels contagis de coronavirus; el pla d’ajuda a l’automoció que hauria vetat el Departament d’Economia (ERC) després d’una proposta del Departament d’Empresa (JxCat); l’elaboració d’un nou pressupost de la Generalitat per al 2021 o la reforma de l’actual, que ha quedat desfasat per la pandèmia; les divergències entre els dos partits sobre com s’han d’invertir els fons europeus Feder, i fins i tot les crítiques del portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, a Interior per l’ascens de l’inspector dels Mossos d’Esquadra condemnat pel desallotjament de la plaça de Catalunya durant el 15-M.

A més d’aquests incidents de recorregut, el més greu és la desconfiança creixent entre els socis del Govern, que es tradueix en una batalla ideològica cada vegada més evident. Les polítiques de pactes a Madrid és un dels àmbits en què les divergències entre les dues formacions catalanes han sigut més notòries. Per tot això, està clar que allargar la legislatura no porta enlloc i que les eleccions són cada vegada més urgents.