La clau

El plat de fusta

Els vells són el senat de la societat, i el tracte que reben dona la mesura de la nostra humanitat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53702733 soc200609162647

zentauroepp53702733 soc200609162647 / FERRAN NADEU

La meva mare m’explicava el conte del plat de fusta. L’he recordat aquests dies. Tracta de nens i de vells, dues de les baules febles de la pandèmia. Els nens no han pogut anar a l’escola, el bressol de la república, espai d’instrucció i aprenentatge de l’ofici de ciutadans. Els vells formen part de l’anomenada ‘població de risc’ i alguns d’ells no han rebut el tracte que mereixien.

Els resumeixo la història del plat de fusta. L’escenari era una vella masia. Hi convivien tres generacions. Els protagonistes: l’avi, el fill –l’hereu– i el net. El pas dels anys va deteriorar la salut de l’avi, en altre temps el puntal de la família. Li tremolava la mà. Una nit, assegut a la taula, va perdre el control i va trencar el plat on se servia la sopa.

La reacció del fill va ser fulminant: va apartar l’avi de la taula i el va asseure en un racó, amb un plat de fusta. El net va aprendre aviat la lliçó. Dies després, quan el seu pare tornava del camp, es va trobar el fill assegut en un banc de pedra al costat del portal. Tenia a les mans un ganivet i un tros de fusta.

Notícies relacionades

«Què estàs fent», li va preguntar. «Estic tallant un plat de fusta, com el que li has donat a l’avi, per quan siguis vell», va respondre el nen. El pare es va donar per al·ludit: va ordenar que l’avi s’assegués de nou a la taula, al costat de la resta de la família. Els dos plats de fusta –el de l’avi i el que tallava el seu net– van cremar aquella mateixa nit a la xemeneia.

Ensenyament: la tragèdia viscuda en algunes residències de gent gran no només és responsabilitat dels centres –privats o públics–, de les autonomies –titulars de la competència–, del Govern central –responsable ‘in vigilando’–, sinó que ens interpel·la a tots. Dels vells, els consells. Són el senat de la societat, i el tracte que reben dona la mesura de la nostra humanitat. Pensem en aquell plat de fusta.