12 jul 2020

Anar al contingut

Editorial

Aterratge sense precipitacions

Aterratge sense precipitacions

JORDI COTRINA

L’última conferència de presidents autonòmics celebrada per via telemàtica i sota la vigència de l’estat d’alarma va acabar amb una fita marcada al calendari. El 21 de juny no serà només la data en què deixarà d’estar vigent l’estat d’alarma que atribueix al Govern central la potestat de limitar drets com la lliure circulació i li traspassa la gestió de nombroses competències autonòmiques. Aquest dia també, va confirmar finalment el president del Govern, s’obriran les fronteres exteriors espanyoles als altres països de l’espai Schengen, excepte Portugal.

Les xifres, millors de les esperades fa no gaire i sense que hi hagi hagut rebrots de més importància a mesura que s’anaven relaxant les normes de confinament, justifiquen aquest aixecament de l’excepcionalitat. Sense que s’hagin de relaxar les precaucions necessàries davant els tres riscos més grans que, a curt termini, podrien arruïnar el que s’ha aconseguit amb tants sacrificis. Que els sistemes sanitaris de les comunitats, que hauran recuperat el control de la lluita contra la pandèmia, no fossin capaços d’aturar i sufocar a temps cada focus de la Covid-19 abans que es convertís en un nou incendi; que la inconsciència relaxés les escrupoloses normes de distància i higiene encara necessàries i la possibilitat de casos importats des de països amb una evolució no tan positiva.

En aquest sentit, en una segona fase d’obertura de les fronteres, el Govern va aclarir que només serà possible amb països que mantinguin una circulació del virus equiparable a la dels països de la UE. Una cosa que, en les circumstàncies actuals, hauria de deixar encara sota quarantena, per exemple, la major part del continent americà. De la mateixa forma que s’hauria de garantir, amb tots els recursos informatius necessaris, que els turistes que han d’arribar per tornar a posar en marxa un sector econòmic tan crucial per aquest país sàpiguen mantenir les regles de precaució que seran necessàries encara durant un bon temps, tant als seus països d’origen com a Espanya. La relaxació en el respecte de les normes de convivència que sovint marca l’actitud de determinats visitants quan trepitgen les zones d’estiueig espanyoles serà, aquesta vegada, encara més injustificada, si és possible.

El mateix es pot dir, amb tot, dels locals. Cada aixecament d’una restricció s’ha vist seguit d’una eufòria acompanyada d’algunes actituds imprudents. Ha passat amb els primers dies d’obertura de les platges a Barcelona, tot i que la intensificació de la vigilància, el control i els avisos municipals van aconseguir ahir que en cap moment se superés el nivell d’ocupació que obliga, com va passar dissabte, a tancar l’accés a algunes platges. Aquesta capacitat de reacció i la necessària responsabilitat de tots és el que hauria de permetre avançar de fase fins a arribar a la nova normalitat el 21 de juny, i sobretot mantenir-la sense haver de fer passos enrere.

També ahir, el president de la Generalitat va exposar un canvi de criteri: sis dies abans el departament de Salut va demanar que la regió metropolitana de Barcelona i Lleida seguissin en fase 2 fins al final del confinament, en lloc de passar aquesta setmana a la fase 3, com sí que havia demanat l’Ajuntament de Barcelona. Ara Torra proposa passar a la fase 3 a mitja setmana, i proclamar el final de l’estat d’alarma a Catalunya abans que decaigui el dia 21. Si l’anàlisi de la situació no assenyala cap inconvenient –tot i que hauria de ser el criteri tècnic del Procicat, que es reuneix aquest dilluns, qui ho indiqui i ho argumenti–, no hi hauria d’haver objeccions a aquest avenç en què, i ens podem felicitar, coincideixen la Generalitat i l’ajuntament. Que el canvi de les regles d’ús de l’espai públic i els locals de restauració i oci s’allunyi d’una data de difícil gestió en les circumstàncies actuals com la nit de Sant Joan, pot ser positiu per fer més plàcid l’aterratge en la nova normalitat.