31 d’oct 2020

Anar al contingut

Esborrar la història

Fugida cap al passat

Chris Juhn ZUMA Wire dpa

Fugida cap al passat

Andreu Claret

És preocupant una revisió de la història que amenaça d'esborrar textos, fer caure estàtues o censurar escenes de cine

Com tots els grans moviments, el que va néixer de la repulsa per la mort brutal de George Floyd corre el perill de derivar en una fugida cap endavant. Més ben dit, una fugida cap al passat. Cap al llegat que el racisme ha deixat en l’art i en l’espai públic. No s’ha de ser gaire extremista per comprendre que la ira dels manifestants per la persistència del racisme s’hagi expressat de mil maneres. Amb manifestacions pacifiques massives, altres de menys massives i més violentes, i actes simbòlics. Entre aquests, la denúncia de tot allò que recorda el passat esclavista dels Estats Units que mai ha sigut del tot erradicat. 

Que el general Lee s’hagi despertat ruixat amb pintura no hauria d’estranyar ningú que conegui el que es jugaven els negres en la guerra civil nord-americana. De la mateixa manera, que el rei Leopold hagi sigut vandalitzat no hauria d’estranyar ningú que hagi llegit la biografia de Hochschild sobre les atroces matances perpetrades al Congo. Comprensió cap aquests i altres actes, tota, però també preocupació per una revisió de la història que amenaça d’esborrar textos, fer caure estàtues o censurar escenes de cine. Com si obliterant les barbaritats d’ahir li guanyéssim la batalla al racisme d’avui.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Em sembla mil vegades més efectiu que el cap dels Mossos, Eduard Sallent, reconegui que hi ha un biaix ètnic en les identificacions de carrer de la policia catalana, i afirmi que cal erradicar-lo, que proposar desmuntar l’estàtua de Colom com ha fet Jéssica Albiach. Més efectiu per a les persones racialitzades que pateixen discriminació i més pedagògic per a la majoria. No estic en contra de descavalcar les efígies mes ofensives, com va fer l’ajuntament amb el marquès de Comillas, reconegut negrer del segle XIX, però tot té un límit. I si aquest límit es traspassa, la pedagogia deixa d’operar i es corre el perill de donar carnassa al populisme conservador. Per exemple, atemptant contra qui va liderar la reacció europea contra el nazisme. Una cosa és denunciar que Churchill va ser racista, a més d’antifeixista, i una altra llançar-lo a la paperera de la història.   

Menys fer caure estàtues i més aprovar lleis. Menys treure pel·lícules i més reescriure llibres d’història. Menys fugir cap al passat i més aprofitar l’onada d’indignació desencadenada pel crim de Minneapolis per erradicar el racisme que encara impera en la nostra societat.  

Temes: Racisme