anàlisi
En caiguda lliure
Boris Johnson està en la lamentable companyia dels pitjors gestors mundials de la Covid-19 com són els populistes Donald Trump, Vladimir Putin i Jair Bolsonaro.
zentauroepp53734800 dpatop 10 june 2020 england london uk prime minister bo200613174011 /
Cauen les estàtues d’esclavistes, tirans i colonialistes que van ajudar a aixecar l’imperi britànic. I cau el PIB. Ningú vessarà llàgrimes amargues per les estàtues però la seva desaparició forçada tampoc canviarà la història passada. En tot cas, hauria de millorar la història que serà. Al contrari, la caiguda del PIB resultarà dolorosa per a bona part de la població. Una pèrdua del 20,4% a l’abril, molt superior a la previsió negativa que s’esperava, és una catàstrofe per a qualsevol economia. En el cas de la britànica, és pitjor fins i tot davant de la inseguretat que provoca el ‘brexit’. La primera causa d’aquesta espectacular contracció de l’economia, la més forta que es recorda, és sens dubte la Covid-19. Les dades es refereixen al primer mes de confinament amb la indústria i els serveis paralitzats.
L’erràtica, confusa i tardana gestió de la pandèmia amb més de 40.500 morts converteix el Regne Unit en el país europeu amb el major nombre de defuncions i també de diagnosticats (300.000). Boris Johnson està en la lamentable companyia dels pitjors gestors mundials de la Covid-19 com són els populistes Donald Trump, Vladimir Putin i Jair Bolsonaro.
Amb les pèssimes dades econòmiques i amb el virus encara cavalcant, els britànics estan en posició de vulnerabilitat. Seria lògic, per tant, fer ús del sentit comú. El tenen els empresaris així com els ministres principals d’Escòcia i de Gal·les, Nicola Sturgeon i Mark Drakeford, que havien demanat una extensió del període de transició –oficialment finalitza el 31 de desembre–, per a l’entrada en vigor del ‘brexit’. La resposta del Govern en un missatge enviat divendres a Brussel·les era: «No ampliarem el període de transició». El ‘brexit’ continua sent l’objectiu prioritari i pel que sembla únic del Govern. Ni tan sols la catàstrofe humana de la Covid-19 o l’enfonsament de l’economia desvien l’Executiu de la línia traçada que és la de recuperar el «control», la paraula màgica de la propaganda antieuropea.
Classes més populars
Amb aquesta paraula, Johnson i els seus amics van convèncer un nombre suficient de britànics de les classes més populars que el seu enemic eren les elits que han governat el país, les que han gaudit de privilegis històrics i han estudiat primer a Eton i després a Oxford. La ironia, o millor dit, el sarcasme, és que Johnson, que ha estudiat als dos centres, representa a la perfecció aquestes elits.
Aquests britànics que van creure que uns elitistes els salvarien de les elits són els mateixos que han patit amb més duresa els efectes del coronavirus i de les retallades en sanitat. Són els mateixos que neguen el pa i la sal als immigrants que els han curat als hospitals. Són els mateixos que ara patiran les conseqüències del ‘brexit’ per força que ja es perfila. Són els mateixos que cauran víctimes del seu desvari i dels artificis de les elits.
De la caiguda lliure només es salva Keir Stammer, el nouvingut líder de l’oposició laborista. Els sondejos li donen un 48% d’aprovació, vuit punts més que fa un mes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
