Editorial

Els joves davant la reconstrucció

La pandèmia ha frenat les expectatives d'una generació ja marcada per la precarietat; la sortida de la crisi els ha de donar oportunitats

3
Es llegeix en minuts
undefined53412780 madrid  30 04 2020  coronavirus covid 19  una ni a realiza d200516083520

undefined53412780 madrid 30 04 2020 coronavirus covid 19 una ni a realiza d200516083520 / JOSE LUIS ROCA

Tenen entre 15 i 24 anys. Estudien, treballen o miren de fer-ho. Abans de la pandèmia se’ls denominava generació Z, ara ja se’ls ha batejat com la generació confinada o la generació de la quarantena, i ho tenen difícil. L’Organització Internacional del Treball (OIT) alerta que es podria convertir en una mena de nova generació perduda. Un de cada sis joves al món ha quedat en l’atur per la pandèmia, i els que continuen treballant han vist reduïdes les seves hores laborals i, per tant, els seus ingressos. A Espanya hi ha el risc que l’elevat atur juvenil derivi en un problema estructural.

El problema és encara més punyent per als de la trentena. Els que van emergir al mercat laboral en plena crisi econòmica i en van sortir enllaçant feines precàries i amb greus problemes per accedir al mercat de l’habitatge. Ara, just quan molts semblaven aconseguir a l’estabilitat, la pandèmia ha assestat un cop dur a les seves expectatives. Una ensopegada laboral i econòmica, però també psicològica.

¿Hi ha espai per a l’optimisme? N’hi ha d’haver. Si alguna cosa ha despullat el coronavirus, és la inexistència de certeses. Malgrat que ens movem en escenaris desconeguts, els pronòstics més malastrucs semblen allunyar-se. Per començar, les dades de l’atur han mostrat una lleugera acceleració en la recuperació.

El mes de maig va tancar amb 97.462 afiliats més a la Seguretat Social. Si s’hi sumen les persones que es van veure afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) i ja n’han sortit, prop d’un total de 600.000 treballadors s’han incorporat ja a l’activitat. La xifra encara es queda molt curta davant els 3,8 milions d’aturats, però dibuixa una línia ascendent. La construcció i la indústria han sigut els sectors en què ha descendit l’atur, davant el sector dels serveis, que continua sent el més afectat. Aquesta tipologia de treballs també té un reflex en el gènere. L’atur femení continua creixent davant el masculí: 39.000 dones més a l’atur davant 13.000 homes menys. L’atur juvenil ha seguit descendint, però a un ritme més baix.

El ritme de la recuperació de l’activitat econòmica marcarà la destrucció o creació d’ocupació. Si la crisi és curta i la situació sanitària continua controlada, és d’esperar una recuperació laboral més ràpida. Tot i així, sembla evident que les polítiques públiques resultaran indispensables. També un pla especialment ajustat a les necessitats de la joventut.

EL PERIÓDICO recull alguns testimonis de joves davant de la pandèmia. Uns quants rostres en què milers es poden veure reflectits. Són històries d’excel·lència i d’inquietuds, també d’esperança. Durant la passada crisi econòmica, van ser molts els joves que van fer les maletes i se’n van anar del país. Amb la seva marxa, no només es van trencar vincles afectius, també es va perdre un important capital d’il·lusió i talent. La situació no es pot tornar a repetir.

A la fi, tot està relacionat. La gentrificació que expulsa els veïns dels seus barris també converteix la vivenda en un llast gairebé inassequible per als joves. Obligats a destinar-hi una proporció excessiva dels seus salaris precaris, es van posposant decisions vitals com la paternitat. Fa anys que l’ascensor social es frena. Davant generacions anteriors, ja no es percep que el nivell educatiu sigui garantia d’un millor futur, cosa que pot portar a un empobriment sociocultural. La pandèmia ha trencat vides i expectatives, i s’ha encebat en les baules més febles. Davant de la dificultat, es poden traçar plans de consens que posin  la joventut en el centre. No es tracta únicament d’enfortir el que ha destruït pel virus, sinó d’aprofitar la reconstrucció i crear una veritable societat de les oportunitats.