Catalunya al túnel del temps

Altres assumptes, en canvi, romanen encallats en el temps. Fa quatre mesos, la Generalitat independentista estava trencada i els seus socis/adversaris vetllaven armes davant del combat electoral decisiu per l’hegemonia en el camp nacionalista. Una convulsió mundial després, el Govern de Torra segueix trencat de manera irreversible i els seus socis/adversaris continuen jugant al gat i el ratolí amb un avançament electoral pel qual ERC sospira i que JxCat veta. 

En aquest temps, Trump ha deixat de tenir assegurada la reelecció. L’espectre de la derrota freqüenta els seus somnis entre més de 100.000 morts, 40 milions d’aturats i un país convulsionat per l’homicidi d’un ciutadà negre en mans de la policia.

En aquest mateix temps, la Unió Europea ha aconseguit per primera vegada en més d’una dècada conciliar els interessos divergents del nord i el sud. Brussel·les planteja un pla de reconstrucció que inclou 500.000 milions d’euros a fons perdut per als països més damnificats, encapçalats per Itàlia i Espanya. Si a la UE mai hi va haver lloc per al secessionisme unilateral, amb aquest dineral sobre la taula no hi ha ni tan sols opció onírica.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

També en aquest temps, al trio de la dreta espanyola se li ha excedit la veu de Cs. Arrimadas va de tornada a una certa centralitat sense la qual avui manca de rellevància en l’enquadrament polític.

Però el pols intern independentista manté Catalunya embussada al túnel del temps. Una coalició governamental trencada, un president amortitzat i a les portes de la inhabilitació i una depressió econòmica històrica que ensenyarà el seu pitjor rostre durant la segona meitat de l’any. ¿Què pot sortir malament?