Anatomia del privilegi
És difícil explicar el privilegi a qui va néixer amb aquest sota el braç, com si fos una extensió de si mateix
zentauroepp53619813 icult snowpiercer200602104431
Aquest món està dissenyat per a uns quants. Ens agrada pensar, il·lusos de nosaltres, que el sistema està fet malbé, i que aquells que cauen entre les escletxes d’aquest terra mig podrit que tan sols sosté l’existència d’uns quants, són pocs. Ens agrada pensar que aquella porció del món que deixem enrere constitueix una pèrdua que podem assumir i la disfressem de normalitat i diem, sense pensar, que la vida és cruel, que la vida és letal. Ens enganyem a nosaltres mateixos amb tanta eficàcia, que hem oblidat fer l’esforç d’intentar veure les coses des d’un punt de vista aliè al nostre. Hem caigut en l’apatia, fills del privilegi, i consumim la nostra sort amb ansietat, com si s’anés a acabar, amb la por d’haver de compartir alguna cosa, el que sigui, amb els altres.
És difícil explicar el privilegi a qui va néixer amb aquest sota el braç, com si fos una extensió de si mateix. El privilegi es converteix en un òrgan més, mitjançant el qual descobrim el món, articulem la nostra realitat, formem la nostra personalitat i el nostre sentit de la moralitat. És complicat que, en la seva maduresa, el fill crescut d’aquesta normalitat entengui la importància d’estudiar l’anatomia de la seva sort i contextualitzar-la. En aquest cas, com en molts d’altres, la ficció es converteix en la millor amiga de la veritat. Ens obre portes i traiem el cap, mitjançant la ficció, a la complexitat de la realitat, i ens llancem a explorar conceptes que d’una altra manera preferiríem ignorar.
La nova sèrie de Netflix ‘Snowpiercer’ ens presenta una versió de la història en què el planeta ha sucumbit als atacs de la humanitat, i s’ha congelat i s’ha carregat el món que coneixem ara. Les poques persones que han sobreviscut viatgen a bord d’un tren que no es para mai. Dissenyat per acollir la mateixa elit que va destrossar el planeta, recorre vies infinites sense mirar mai enrere, i sense prestar atenció als pocs que, sense diners i sense opcions, es van atrevir a abordar els últims vagons del tren sense ser-hi convidats. El tren és, com bé diu el protagonista de la sèrie, una fortalesa per a la classe social. I en aquest tren... en aquest tren, ens agradi o no, hi anem tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
