AL CONTRAATAC

Si això fos un país

Una sessió utòpica al Congrés dels Diputats amb els principals representants polítics com a protagonistes

Es llegeix en minuts
Si això fos un país

Somiar és gratis. Viure és car. Visquem somiant, per estalviar.

Presidenta: –Té la paraula el senyor Casado.

Pablo Casado: –Senyor president del Govern, malgrat les nostres inquietuds i dissentiments, vull expressar davant de l’opinió pública espanyola que, per responsabilitat i sentit d’Estat, recolzarem la pròrroga de l’estat d’alarma. Serà quan el malson acabi el moment en què les nostres diferències es posaran sobre la taula en una situació política ja normalitzada. Que ningú interpreti aquiescència.

Pedro Sánchez: –És evident que demostra vostè valentia política i que el nostre país així ho estimarà i valorarà.  La nostra altura de mires és el millor bàlsam per a un país que pateix la pandèmia amb estoïcisme i valentia. Les seves paraules segur que reconforten el personal sanitari, tan necessitat d’estabilitat política i reconeixement infrangible. Li agraeixo la seva actitud fraterna, sent conscient del cost personal. Li garanteixo que crec, sincerament, que no tindrà cost polític per a vostè.

Presidenta: –Té la paraula la senyora Álvarez de Toledo.

Cayetana Álvarez de Toledo: –Mirin, senyors, veig amb preocupació les denúncies que li puguin arribar al Govern des de diferents instàncies. Tots som Estat. Espero que només se substanciïn les querelles que siguin constitutives de possibles delictes i no les que tinguin finalitat política o pecuniària. A la Guàrdia Civil li demano que els informes siguin exactes, fidedignes i no inductius. Senyor Iglesias, espero que ben aviat puguem discutir amb tota vehemència, perquè significarà que la pandèmia ha sigut superada. Que aquest clima de col·laboració i unitat no s’entengui com a corporativisme polític de baixa estopa. El país ens mereix units, però no unànimes.

Presidenta: –Té la paraula el senyor Iglesias.

Pablo Iglesias: –Senyora Álvarez de Toledo, no dubti vostè del meu antagonisme polític i personal i que ho sàpiguen els espanyols. És hora, no obstant, de remar en el mateix sentit. Un comunista i una marquesa res poden tenir en comú, excepte la lluita contra el coronavirus. Li prego que vagi prenent nota de tot el que vulgui retreure’m, per quan passi la pandèmia.

Presidenta: –Es recorda que, en la roda de premsa del senyor Illa, seran avui presents els senyors Quim Torra i Emiliano García Page. Té la paraula el senyor Rufián.

Et pot interesar

Gabriel Rufián: –Senyor Sánchez, estem en una situació d’extrema gravetat que no coneix de fronteres i que requereix l’esforç de tothom. Que sàpiga que, des de l’enorme distància política que ens separa, estic disposat a incorporar-me al seu Govern quan vostè el consideri oportú. Tot i que sigui el meu suïcidi polític, és el moment dels grans gestos.

Presidenta: –Vox declina intervenir. S’aixeca la sessió.