La crisi de Pérez de los Cobos

Quan la desescalada de la pandèmia compleix els seus terminis amb normalitat és quan, paradoxalment, el Govern es veu embolicat en més polèmiques. A l’embolic que es va posar l’Executiu amb el pacte amb EH Bildu per a la derogació íntegra de la reforma laboral del PP el succeeix ara una crisi de pes en les relacions amb la Guàrdia Civil, arran de la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos i de la posterior dimissió del director adjunt operatiu (DAO), Laurentino Ceña. El DAO s’havia de jubilar en pocs dies, però ha volgut expressar amb la seva renúncia la seva protesta per la destitució del cap de la Comandància de Madrid.

Només després d’aquesta dimissió va sortir a donar explicacions el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una compareixença que no estava prevista. Es va limitar a dir que la destitució s’emmarcava en la normalitat de la reorganització dels equips directius. Malgrat aquesta afirmació que no sona gaire creïble sembla evident que la sortida es produeix per la pèrdua de confiança arran de l’informe que guàrdies civils al comandament de De los Cobos van entregar a la jutge Carmen Rodríguez Medel, que investiga a instàncies d’un particular la possible comissió per part de càrrecs polítics o sanitaris d’algun delicte per permetre la celebració a Madrid de la manifestació feminista del 8 de març i la seva hipotètica influència en l’expansió del coronavirus. L’informe ha servit ja per imputar per presumpta prevaricació el delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco.

L’informe està ple d’inexactituds, errors, opinions esbiaixades, mitges veritats, suposades notícies ja desmentides i deduccions arriscades, per la qual cosa aquesta falta de rigor justificaria àmpliament la pèrdua de confiança en el coronel De los Cobos per part del ministre. Un ministre que hauria d’haver explicat abans de la dimissió del DAO l’ocorregut amb l’informe de la Guàrdia Civil i no esperar que la crisi hagi afectat la cúpula de l’institut armat. Amb una gestió més que discutible, Marlaska ha aconseguit l’enuig dels jutges, de les associacions judicials i, de nou, les crítiques desmesurades de l’oposició, amb el PP dient que el Govern «autoritari» es treu de sobre a qui no li agrada.

Arguments de pes però actuació desencertada

Hi ha raons també en aquest cas per sospitar d’una operació mediaticojudicial amb un estil de sobres conegut i per convertir actuacions de les autoritats sanitàries més o menys afortunades en possibles delictes. En aquest sentit, l’informe fa afirmacions com a mínim arriscades sobre la presumpta responsabilitat del doctor Fernando Simón o del ministre Salvador Illa en les advertències que van fer o no i en els coneixements que tenien o no sobre la perillositat de la pandèmia fins i tot abans que fos declarada per l’OMS. I malgrat els forçats reconeixements públics que el ministre ha fet sobre el full de serveis de Pérez de los Cobos, alguns elements d’aquest, com la seva desafortunada direcció de l’operatiu de l’1 d’octubre a Catalunya, serien també arguments addicionals de pes per justificar un relleu dins de les atribucions del ministre de l’Interior quan es tracta d’un càrrec de confiança.

Però és cert, com afirma la jutge, que quan la policia o la Guàrdia Civil actuen com a policia judicial han d’informar directament a la justícia, i un ministre com Marlaska, jutge de professió, que va exercir, entre altres destinacions, a l’Audiència Nacional, coneix perfectament els límits a l’actuació governamental quan un cas està ja judicialitzat. El Govern no pot entremetre’s en un procediment judicial i actuar de la mateixa manera que va criticar el PP quan va intentar interferir, en l’època de Rajoy i en altres, en les investigacions que l’afectaven.