27 maig 2020

Anar al contingut

Tribuna

Per la vida, la llibertat i la felicitat

Per la vida, la llibertat i la felicitat

Roger Torrent

La crisi del coronavirus ens està reiterant que el model del capitalisme salvatge és insostenible

«La millor manera de predir el futur és crear-lo», Peter Drucker

Són temps de mirar-nos als ulls i parlar clar. La pandèmia de la Covid-19 deixarà un rastre devastador. El trauma generat per l’impacte emocional, econòmic i social és duríssim. La mort prematura de milers de persones estimades, de les quals ni tan sols ens hem pogut acomiadar, provoca un dolor terrible. Estem col·lectivament commocionats i ens costarà molt reaccionar. Però ho hem de fer.

Els principals desafiaments que teníem sobre la taula s’han accelerat de manera abrupta. El que fa poques setmanes eren prioritats a treballar a mig termini, avui són necessitats que no poden esperar. L’emergència climàtica, el desequilibri demogràfic, la revolució tecnològica, la igualtat efectiva entre dones i homes, l’economia global o les desigualtats socials s’han convertit en estrictes qüestions de supervivència. S’acaba el temps per reaccionar.

La crisi del coronavirus ens està reiterant una advertència que ja no podem mensytenir més: el model socioeconòmic sobre el qual s'aguanta el capitalisme salvatge és insostenible.

Aquesta vegada, a diferència
del que va passar el 2008, les esquerres hem de tenir una proposta a punt

Ens cal una alternativa transformadora que posi la vida el centre. Que es construeixi sobre una nova jerarquia de valors. No ens podem resignar a viure en un sistema depredador que devora els recursos naturals, esgota els ecosistemes, genera desigualtats extremes i mercantilitza els drets més elementals. No podem acceptar una sortida acrítica de la crisi que ens porti a repetir els errors que ens han dut fins aquí. Aquesta vegada, a diferència del que ens va passar el 2008, les esquerres hem de tenir una proposta a punt.

Les forces conservadores voldran aprofitar la crisi per consolidar privilegis i eixamplar desigualtats. Ens caldrà intel·ligència i capacitat de lideratge per aturar aquesta pulsió i posar damunt la taula una agenda plausible, que sigui creïble perquè plantegi un futur sostenible amb horitzons clars i realitzables. Davant dels que intentaran que aquesta crisi la paguin els de sempre, hem d’articular un procés d’emancipació, redistribució i redemocratització que defensi el bé comú​.

El benestar col·lectiu i el respecte pel planeta han d’estar en el nou ordre de prioritats

Lluny del dogmatisme, hi ha moltes opcions alternatives al capitalisme neoliberal que mereixen ser escoltades. Totes tenen en comú un nou ordre de prioritats. Un nou sentit comú relacionat amb el benestar de la comunitat, el compromís cívic i el respecte pel planeta. Ens hem d’obligar a tenir en compte aquests principis a l’hora de prendre decisions.

Als republicans ens agrada parlar de l’economia de la vida per definir aquest canvi de model. Ens sembla una bona manera d’explicar que aspirem a viure en un estat que situï la dignitat de les persones i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania com el valor més preuat a preservar. Un país que no deixi ningú enrere i protegeixi els interessos col·lectius per sobre dels individuals.

A nivell global, és urgent impulsar un ‘Green New Deal’ que vagi més enllà del que han plantejat fins ara les principals economies del món. No resoldrem l’emergència climàtica substituint (només) motors de combustió per motors elèctrics. Reduir la petjada ecològica exigeix produir i consumir de manera sostenible, deixant d’explotar els ecosistemes més ràpidament del que poden regenerar-se, prioritzant la proximitat i avançant cap a la sobirania alimentària. Perquè sabem que els éssers humans necessitem el planeta per sobreviure, però el planeta no ens necessita a nosaltres.

I a nivell social, volem viure en un país que garanteixi pa, sostre, treball, salut, educació, energia, internet, seguretat i mobilitat a tota la ciutadania. Això requereix perdre la por a protegir sectors estratègics gestionant-los des de l’administració pública o regular la competència per eliminar monopolis i oligopolis; perquè el que realment ens hauria de fer por és que es pugui fer fora de casa a qui no pot pagar el lloguer, que es deixi sense calefacció a l’hivern a milers de famílies o no disposar d’un ingrés mínim per sobreviure. Ha arribat el moment d’abordar sense complexes el debat sobre una renda bàsica universal. Aquesta hauria de ser la nova frontera de l’estat del benestar.

Thomas Jefferson va plasmar a la Declaració d’Independència dels Estats Units tres objectius que avui encara perseguim: «Per la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat». No ho podrem fer sols. Però, a Catalunya i des de Catalunya, ens cal una proposta pel nou món que hem de construir. Un projecte al qual podrem contribuir de forma molt més eficaç si superem el règim del 78 i ens dotem de les eines d’un estat per poder garantir a tothom una vida que valgui la pena viure.