CLAU EUROPEA

El risc d'una recuperació desigual

Les mesures adoptades fins ara a la UE estan ampliant la bretxa entre els països rics i pobres

Les companyies alemanyes parteixen amb un gran avantatge per superar la recessió gràcies als ingents ajuts estatals rebuts

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp52384204 graf3487  bruselas  20 02 2020   el presidente del gobierno 200521151725

zentauroepp52384204 graf3487 bruselas 20 02 2020 el presidente del gobierno 200521151725 / Horst Wagner

El futur de la Unió Europea (UE) dependrà de com aconsegueixin superar conjuntament els seus 27 estats membres la recessió generada pel coronavirus. Una recuperació econòmica desigual plantejaria «una amenaça existencial» per a la UE, alerta el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni. En la mateixa línia, el veterà diplomàtic alemany Wolfgang Ischinger, reconeix que la UE «es juga la supervivència». «Es tracta d’un desafiament existencial per a la UE, que requereix mesures extraordinàries», remarca Ischinger, actualment president de la Conferència de Seguretat de Munic.

Fins ara, les mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques negatives del confinament estan agreujant les desigualtats entre els estats de la UE, ja que, al dependre de les capacitats financeres de cadascun per ampliar el seu nivell d’endeutament, fan augmentar la bretxa entre països rics i pobres.

La resposta pressupostària immediata (despesa sanitària, laboral i social) fins ara equival al 10,1% del producte interior brut (PIB) en el cas d’Alemanya, mentre que es redueix al 2,4% a França, a l’1,1% a Espanya, al 0,9% a Itàlia i al 0,7% a Bèlgica, segons l’estudi comparatiu elaborat pel ‘think tank’ europeu Bruegel. A això cal afegir a Alemanya, els ajornaments dels impostos i taxes equivalents al 14,6% del PIB i altres mesures de liquiditat i garanties financeres que equivalen a un altre 27,2% del PIB. Com a contrast, els ajornaments d’impostos es limiten a l’1,1% del PIB a Espanya, i les injeccions de liquiditat i garanties financeres, al 9,1% del PIB, segons l’estudi de Bruegel.

Retallada més gran

La potència econòmica alemanya ha permès ampliar la prestació per la suspensió temporal d’ocupació al 80% del salari durant dos anys, mentre que França compensa el 84% del salari. Al contrari, a Espanya es cobra el 70% de la base reguladora durant els primers sis mesos i després baixa al 50%. Això implica una retallada més gran en el poder adquisitiu de les famílies espanyoles i una pitjor base comparativa per reactivar el consum i l’economia.

Alemanya també concentra el 51% dels més d’1,95 bilions d’euros d’ajuts públics d’emergència a les empreses aprovats fins ara per la Comissió Europea, quan només representa un 25% del PIB de la UE. França suma el 17,5% dels ajuts aprovats; Itàlia, el 15,5%; Bèlgica, el 3%; Polònia, el 2,5%, i Espanya, menys del 2%. Això ofereix un avantatge comparatiu a les companyies alemanyes, que gràcies a un nivell d’ajuda pública més gran podran trampejar la recessió amb més facilitat que les empreses d’altres països més febles, com Espanya. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va reconèixer el 13 de maig davant el Parlament Europeu que aquest avantatge deslleial que estan obtenint les empreses dels estats més rics desequilibra el mercat únic europeu en benefici d’aquests països.

Després de molts dubtes, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha proposat amb el president francès, Emmanuel Macron, un fons de recuperació europeu de 500.000 milions d’euros, que es finançaran mitjançant l’emissió de deute de la UE i que assumiran el conjunt de països europeus a través del pressupost comunitari. El fons servirà per ajudar els països i les regions més afectats mitjançant transferències no reemborsables, en comptes de crèdits a tornar com durant l’anterior crisi de l’eurozona.

Limitar els perjudicis

Notícies relacionades

Aquest gir copernicà de Merkel obeeix a la constatació que l’economia alemanya patiria perillosament si els mercats clau per a les seves exportacions queden encallats en una llarga recessió, com França (107.000 milions), Itàlia (68.000) i Espanya (44.000), entre altres. La poderosa Federació de la Indústria Alemanya havia defensat una ajuda financera europea «sense precedents» i una «veritable solidaritat fiscal» amb els països més afectats per limitar els perjudicis a les empreses i la societat.

No obstant, la xifra Merkel-Macron queda molt lluny dels dos bilions reclamats pel Parlament Europeu o dels 1,5 bilions proposats pel Govern espanyol a l’abril. La Comissió Europea presentarà la seva proposta el 27 de maig. Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia, que defensen que els ajuts siguin crèdits en comptes de transferències, ultimen una iniciativa que condicioni qualsevol ajuda europea a aplicar reformes econòmiques d’envergadura. Els detalls sobre les condicions de concessió d’aquests ajuts determinaran el veritable abast del pla i quin tipus d’UE sortirà d’aquesta crisi.