13 d’ag 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Necessitat o virtut

Necessitat o virtut

Josep Maria Fonalleras

El model educatiu haurà de triar entre un model asèptic (o no tant, pel que té de rerefons ideològic) o unes aules de nou humanitzades

Ja ens hem fet a la idea que, per al proper curs, serà ineludible un aprofundiment en l’ensenyament telemàtic en detriment de la presència a classe de tots els alumnes a totes hores. Parlem d’emergències, però hi ha un sector de la pedagogia que no ho contempla com un parèntesi, sinó com l’oportunitat de refer l’ensenyament amb uns paràmetres que es plantegen com a innovadors. Ho diu, per exemple, la ministra italiana Lucia Azzolina: «Hem adquirit de cop un bagatge de competències i experiències que, 'en temps de pau', hauríem trigat anys a assolir».

Per contra, uns quants intel·lectuals, com Massimo Cacciari, han advertit dels perills de convertir la necessitat en virtut. Per a ells, la distància que estableix la virtualitat fa que «el complex procés de l’educació es simplifiqui cap a una instrucció reductiva». L’escola implica una altra dimensió del temps, «alliberada del treball servil», que acull la socialització i «la maduració d’una consciència civil i política». És un debat viu a Itàlia, però que aquí també es plantejarà. Triar entre un model asèptic (o no tant, pel que té de rerefons ideològic) o unes aules de nou humanitzades.