Condemnats a entendre's

Sánchez ha llegit la situació i ara és més gran la seva predisposició a incorporar propostes externes i a compartir el qüestionat comandament únic. Així s’entén el puntual suport de Cs o la negociació exprés oberta amb ERC per afegir-los a la pròrroga final de l’estat d’alarma que es plantejarà dimecres. La possibilitat de generar consensos és, ara per ara, una possibilitat remota malgrat una pandèmia que ho desbarata tot. En aquest punt de la reconstrucció sí que es pot esperar capacitat de gestió i habilitat per teixir certes complicitats en l’essencial.

La ciutadania està més preocupada per les conseqüències econòmiques que pel futur polític. L’enquesta del Gesop que aquest dilluns publica EL PERIÓDICO mostra un pessimisme en escalada –més de la meitat creu que faran falta dos anys per remuntar aquesta crisi– mentre que es registren pocs canvis en les seves preferències polítiques.

En clau catalana, un dirigent republicà comenta que la gestió d’aquesta crisi desgastarà tots els actors i no amaga el seu escepticisme davant l’etiqueta de gestor que s’ha construït el president Quim Torra durant les últimes setmanes. «Se li acabarà aviat», sentència. Els dos socis del Govern català assumeixen que la prioritat és la lluita contra el virus, però a ningú se li escapa que l’altra batalla, l’electoral, segueix latent i condicionarà el camí de la reconstrucció. Per això, entre crítiques a la gestió del Govern central, es colen missatges creuats sobre la cita electoral.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els republicans insisteixen que només busquen aclarir els escenaris i això comporta pactar una data, un bioritme que no comparteixen des de JxCat, que veuen viable ajornar la qüestió fins després de l’estiu. En el rerefons, els postconvergents també persegueixen projectar una imatge de solidesa i contraposar-la als errors que pugui cometre ERC en conselleries de pes en la pandèmia, com Salut, Treball i Afers Socials i Educació. Els dos partits estan d’acord, això sí, que la falta de confiança que va adduir Torra per posar fi a la legislatura en diferit es manté.

La data de les eleccions és només un desacord més entre dues formacions que fan anys que es disputen la batuta de l’independentisme. Les seves seus, una davant l’altra al carrer Calàbria de Barcelona, amb prou feines estan a vint metres. Pràcticament a la mateixa distància hi ha el bar La extraña pareja, títol del clàssic de Neil Simon en què dos homes d’estils de vida incompatibles es veuen obligats a compartir pis. ERC i JxCat també estan condemnades a entendre’s: ara per l’emergència del moment i després, si volen conservar la seva majoria parlamentària, encara més amb la possible entrada en escena del Partit Nacionalista de Catalunya. No sabem com evolucionarà la situació sanitària a la tardor però el pas per les urnes no podrà demorar-se gaire més.