Adeu, PDECat; hola, PNC

Pascal, a qui Mas havia confiat la direcció del PDECat en el seu naixement, i que posteriorment va pagar amb la seva dimissió la negativa a seguir acríticament les ordres de Carles Puigdemont, comunicava formalment la seva baixa com a militant de la família que la va veure créixer políticament; primer com a presidenta de les joventuts convergents i posteriorment com a coordinadora general del PDCAT.

Fita política

Des d’aquesta responsabilitat va assolir la seva fita política més destacada, en contra dels desitjos del ‘puigdemontisme’, quan la seva obstinació va ser decisiva per escapçar Mariano Rajoy, sumant els vots del seu partit a la moció de censura que va convertir en president Pedro Sánchez.

Actualment convalescent d’una petita operació, Marta Pascal és una de les cares del conegut com a grup de Poblet, que fa uns dies, de manera precipitada per la publicació de la informació al diari ARA, anunciava la seva articulació com a formació política sota les sigles PNC, Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), a imitació del PNB, del qual volen imantar-se de pragmatisme polític.

 Sobiranisme contrari a la unilateralitat

La baixa com a militant del PDECat de Marta Pascal i l’anunci forçat de l’aparició del PNC no tenen relació directa. Però és impossible no col·legir que, malgrat l’extrema lentitud amb què es produeixen els esdeveniments en aquest nou submon sobiranista contrari a la unilateralitat, la decisió de presentar-se a unes eleccions, quan sigui que Quim Torra les convoqui, està presa.

L’oferta: sobiranisme contrari a la unilateralitat i recuperació d’un corpus ideològic que permeti un discurs que, tot i que amb diferents matisos, resulti coherent i es contraposi a l’actual olla de grills que és el PDECat. Un exemple d’això últim:  després d’aprovar una pujada d’impostos en el Parlament amb els vots dels seus diputats, el coordinador del PDECat, David Bonvehí, aquesta setmana va escriure un article mostrant-s’hi en contra i comprometent-se a treballar per neutralitzar-la.

No serà fàcil que sigui el grup de Poblet qui lideri aquesta candidatura. S’hi ha de sumar més gent. En aquest sentit, els hereus d’Unió, agrupats en Units per Avançar i capitanejats per Ramon Espadaler, consideren que el temps els ha donat la raó i que són ells els que poden actuar de «pal de paller» d’una hipotètica coalició electoral que ressusciti el catalanisme pragmàtic. Que el procés hagi donat compliment a la profecia del ja retirat Josep Antoni Duran i Lleida («hem fet un pa com unes hòsties»), volen dir, els atorga autoritat política per aspirar a ser el galvanizador d’aquesta nova coalició electoral.  Compten amb un as afegit a la màniga, Albert Batlle, regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, home que compta amb el respecte personal i polític de tots els actors que ballen a la petita pista del catalanisme reviscut. ¿Batlle-Pascal? ¿Pascal-Batlle? Massa aviat per a aquestes càbales.

¿I la Lliga d’Astrid Barrio? Malgrat els esforços de la politòloga que lidera aquest partit en favor d’una generositat de doble direcció que permeti a constitucionalistes convençuts conviure políticament amb personatges que, com Marta Pascal, van participar, tot i que fos críticament, en els fets d’octubre del 2017, això sembla gairebé impossible.

Diferències substancials

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Des del grup de Poblet, i tot i que menys explícitament també des d’Units per Avançar, es considera que la proposta catalanista de la Lliga és incompatible amb la trajectòria política d’alguns dels seus membres, com amb qui va ser president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, o l’exeurodiputat del Partit Popular, Santiago Fisas. Tampoc s’ha fet realitat encara l’anunciada integració dels Lliures d’Antoni Fernández Teixidó a La Lliga. I tot i que cap de les parts considera que hi hagi risc de ruptura dels acords assolits, el cert és que sí que han sorgit diferències substancials que de moment impedeixen que ja vagin junts com un únic partit.

Com Quim Torra està entossudit a allargar la legislatura, malgrat haver anunciat el contrari al seu dia, encara no hi ha pressa entre tots aquests minifundistes. Serà amb les eleccions convocades que es desembussi definitivament el tap de grupuscles que només aspiren a obtenir prou representació per alterar la política de blocs i poder actuar com un decisiu KingMaker parlamentari.