28 set 2020

Anar al contingut

Editorial

La cautela marca la desescalada

El principal repte ha de ser garantir un sistema de detecció que permeti accelerar la reobertura en zones com la regió de Barcelona

GRAF2931. MADRID, 08/05/2020.- Captura de la señal institucional de Moncloa.- El ministro de Sanidad, Salvador Illa (i), y el director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias, Fernando Simón (d), durante la rueda de prensa que ofrece hoy viernes en el Palacio de La Moncloa, en Madrid. EFE/Moncloa ***SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS***

GRAF2931. MADRID, 08/05/2020.- Captura de la señal institucional de Moncloa.- El ministro de Sanidad, Salvador Illa (i), y el director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias, Fernando Simón (d), durante la rueda de prensa que ofrece hoy viernes en el Palacio de La Moncloa, en Madrid. EFE/Moncloa ***SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS*** / EFE

La «prudència, cautela i seguretat» s’ha imposat a les tensions per accelerar el calendari de la desescalada de les mesures establertes per frenar la Covid-19. A partir d’aquest dilluns, el 70% de la població espanyola estarà en la fase 1 i només quatre illes hauran avançat a la fase 2 que significa una certa aproximació a la normalitat. El 30% dels ciutadans, incloent-hi tota la comunitat de Madrid i la regió metropolitana de Barcelona (bàsicament les comarques del Barcelonès, els dos Vallès, el Baix Llobregat i una part del Maresme) seguiran en una fase zero. Tot i que sigui alleujada, millorada o batejada com a 0,5, és encara la fase zero, com va insistir el ministre de Sanitat, Salvador Illa; el volum de casos i la falta d’un dispositiu que permeti detectar ràpidament les noves infeccions i aïllar-les per evitar el rebrot (una disponibilitat que va marcar en bona part la diferència entre les comunitats que han trampejat amb més èxit el pitjor de la crisi i les que no) no permeten relaxar-se i exigeixen continuar actuant, a les administracions i als ciutadans, amb la màxima responsabilitat. L’estudi de seroprevalença anunciat aquesta setmana ha confirmat que només s’havia detectat el 10% dels casos reals, i que hem superat les 27.000 morts amb només un 5% de la població en contacte amb el virus: un argument més per a la cautela davant les conseqüències d’un hipotètic rebrot.


Tot i que en la seva compareixença després de la ronda de contactes amb les comunitats autònomes tant el ministre Illa com el doctor Fernando Simón van voler destacar la interlocució fluida (matisant, pel que fa a Madrid, que aquest diàleg constructiu s’està produint amb els tècnics sanitaris de la comunitat), en el cas del Govern de la popular Isabel Díaz Ayuso aquesta apreciació es deu més a un esforç necessari per no augmentar la tensió que a la realitat. Si, malgrat estirabots periòdics, els passos de la desescalada semblen que estan fent realitat els principis de la cogovernança i la col·laboració responsable en el cas de la Conselleria de Salut de Catalunya, aquest no és el cas de Madrid. I les pressions mediàtiques i al carrer no sembla que hagin de cedir d’acord amb el discurs progressivament radicalitzat del Partit Popular. La gestió de l’aterratge del confinament veurà sens dubte noves tensions. Enmig d’aquest panorama, és evident que dins la vigència de l’estat d’alarma (i potser sense) tenen cabuda les actituds de flexibilitat i concertació com les mantingudes amb bona part de les comunitats, però el manteniment d’aquesta situació excepcional és l’única cosa que està frenant derives com les d’Ayuso. Una cosa que seria difícil d’entendre que no es tingués en compte, davant de la pròxima petició de renovar l’estat d’alarma, en la posició dels partits que no vulguin acompanyar Vox i el PP en la seva ruta.

Si la principal novetat de la fase 0 modificada en què queden Barcelona i Madrid són les mesures d’alleujament per al sector comercial, aquestes encara no arriben, ni en forma pal·liativa, al sector de la restauració. Aquest sector necessita tant que Catalunya estigui en condicions de garantir que les seves àrees en fase 0 puguin passar el més aviat possible a la fase 1, com poder aprofitar el pas endavant malgrat les seves limitacions. Per a això seran imprescindibles les mesures proposades per l’Ajuntament de Barcelona per augmentar el seu espai de terrasses reduint alhora les taxes que les graven.

Però l’activitat de l’hostaleria a Barcelona va lligada no només a la normalitat de la vida ciutadana sinó també, en una mesura molt gran, al turisme. Un sector que veu encara molt llunyana la seva reactivació, però que té un paper en l’economia i l’ocupació que no mereix les apreciacions desafortunades que el ministre de Consum, Alberto Garzón, va fer. Si la desescalada sanitària ha de seguir les pautes de prudència marcades però esperant que el progrés es pugui accelerar, amb la mateixa prudència la reconstrucció de l’activitat turística no s’ha de quedar enrere pel que fa a les propostes de reactivació segura i coordinada de la mobilitat que planteja la Unió Europea.