El que és disruptiu són les eleccions

«Hem d’aixecar la mirada i traçar un futur nou, disruptiu, que ens permeti construir de nou, no reconstruir passats caducs», ha dit el president de la Generalitat per referir-se a l’objectiu que ha d’assolir el seu Govern per enfrontar-se a la pandèmia econòmica. Hauria pogut afegir: «¡I dos ous durs!» i la credibilitat seria la mateixa. Perquè aquell futur, disruptiu o no, ja no li correspon traçar-lo a ell, tret que es presenti a unes eleccions i les guanyi. I això, eleccions, és el que Catalunya ha de posar a sobre de la taula sense demora si de veritat vol enfrontar-se a la crisi amb les seves institucions reforçades.

Quim Torra interpreta els efectes de la Covid-19 com una suspensió de la dimensió temps i els utilitza de coartada per evitar concretar la data d’uns comicis que ell mateix va dir que anunciaria amb els pressupostos aprovats. El seu argument, només a primera vista, sembla no admetre discussió: ¡Ara hi ha coses més importants que unes eleccions! ¡La salut! ¡L’economia! És justament el contrari. Precisament l’envergadura d’aquestes qüestions fa imprescindible aclarir el calendari electoral per poder encarar la dramàtica situació que ja tenim a sobre amb un Govern que no agonitzi i es comporti com un veritable òrgan col·legiat amb un objectiu comú.

I això és el que no és ara, com va reconèixer Torra mateix quan va donar la legislatura per acabada: «Cap Govern pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida, sense lleialtat entre els socis». El virus, segons pronostiquen els endevins, ho canviarà tot, però, tot i així, seria demanar massa als ciutadans que aquesta nova normalitat també inclogués el fet d’haver de suportar governs formats per persones desunides i deslleials entre elles, i sense un projecte compartit mentre el país està en descrèdit.

Olla de grills

Aquesta setmana s’han constituït la comissió i el comitè governamental de la Generalitat que ha de traçar un pla que minimitzi l’impacte econòmic i social de la crisi. Des de la Generalitat es deixa clar que aquestes reunions, en realitat, seran una olla de grills entre els diferents departaments per sortir beneficiats, o el menys perjudicats, de les substantives modificacions del pressupost acabat d’aprovar que s’han de fer en vista del nou i dramàtic escenari.

¿Com es reparteixen els fons addicionals que transfereixi el Govern de l’Estat? ¿Quins departaments ha d’afectar la caiguda dels ingressos previstos? En aquesta taula hi haurà un president en retirada, Torra, el candidat ‘in pectore’ d’ERC, Pere Aragonés, i l’amalgama d’aspirants de JxCat: Damià Calvet, Àngels Chacón i Jordi Puigneró. Una taula en què tots els membres imaginen el seu futur individual no és el lloc per escriure el guió d’aquell «futur disruptiu» que Torra diu que vol per a Catalunya sencera.

Com sempre i a tot arreu, els primers a prendre consciència real, no teòrica, del grau de gravetat d’una crisi són els que porten el timó econòmic. El vicepresident i conseller d’Economia i Finances, Aragonès, fa càbales sobre quines fórmules poden desenvolupar-se per dotar d’efectiu la caixa de la Generalitat a mesura que es vagi assecant.

Govern sense confiança

Si al seu dia van ser els ‘bons patriòtics’ els que van servir per injectar liquiditat a les arques públiques, ara es dibuixen escenaris de col·laboració publicoprivada en què els diners dels inversors permetrien la dotació econòmica d’un fons per fer front a les necessitats de finançament dels plans de reactivació. Però també per a això, independentment del grau de maduresa de la idea en aquests moments, és convenient un Govern que pugui projectar-se cap al futur i que inspiri confiança. Circumstàncies que no es donen en aquests moments.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Espanya també fa olor de pólvora molla. La cançó dels Pactes de la Moncloa ha acabat en una Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica, presidida per Patxi López, en què ses senyories conversaran fins a nou avís, mentre el Govern s’espavila com pot en solitari.

Tot i que el més greu dels últims dies, perquè afecta la qualitat democràtica, ha sigut la negativa de Pedro Sánchez a facilitar el nom dels experts que assessoren el Govern en la desescalada i de les opinions dels quals depèn el moment en què els ciutadans recobrem les nostres llibertats fonamentals. Ha sigut una bufetada a cada una de les galtes de més de 47 milions de persones, a qui se’ls exigeix que confiïn cegament, perquè tot és pel seu bé, però a qui se’ls nega la possibilitat de saber en mans de qui estan i per què han de continuar vivint sota un estat d’excepció, més que d’alarma.