Salutacions cordials

Una salutació molt cordial als que van posar el crit al cel quan el Mobile World Congress va decidir suspendre la seva cita anual amb Barcelona a causa del coronavirus. Tot just dues setmanes després van ser els mateixos que ens van confinar. Que assenyalaven sense tremolar-los el pols els «alarmistes»  que advertien de la gravetat de la Covid-19. «És una grip», repetien. Als que aplaudien el rigor periodístic de Lorenzo Milá en les seves aparicions sense mascareta quan informava de les albors de la tragèdia a Itàlia. Als que, com Pablo Motos, van donar pàbul a veus (Mamen Mendizábal, per exemple) que treien ferro a l’epidèmia i, poc després, sense solució de continuïtat, es van convertir en telepredicadors de l’apocalipsi.

Una salutació molt cordial als que, com ha decidit la Conselleria de Salut a Catalunya, informen de l’evolució del virus als seus territoris al voltant de la mitjanit. Impedeixen així una mínima anàlisi de les dades i de les tendències de contagis i morts. La transparència no quadra gaire bé amb la nocturnitat i la traïdoria. També als que, com Pedro Sánchez, creuen que governar en minoria els permet obtenir suports gratuïts justificats únicament en la gravetat de la situació. I als que, com Pablo Casado o Quim Torra, s’aprofiten d’aquesta debilitat parlamentària ja saben per a què.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Una salutació molt cordial als que ignoren que gairebé totes les divisions territorials (província, vegueria, regió sanitària...) són artificis moltes vegades obsolets que busquen organitzar el territori i solen oblidar massa sovint la realitat metropolitana, sí, les ciutats. Als que han decidit rabejar-se amb els nens en les mesures de confinament. Als entusiastes ‘policies de balcó’. Als que han tornat a practicar esport... en grup. Que creuen que res els afecta. Als antivacunes i als curanderos del lleixiu.

És cert. A misses dites tots som Manolete, però s’ha de saludar i, sobretot, recordar tota aquesta gent.