Llebre i cacera

Recorrem als clàssics, per entendre i per entendre’ns. Blaise Pascal, per exemple, el pensador francès del segle XVII que es va recloure a Port-Royal, deia que «tota la infelicitat dels homes ve d’una sola cosa, que és no saber estar en repòs a l’alcova». Més endavant, no obstant, en els seus ‘Pensaments’, afegeix que la raó de tots els mals prové de la infelicitat natural «de la nostra condició feble, mortal i tan miserable». Res ens pot consolar, tampoc l’ambient beatífic i reposat. Només tenim a mà l’evasió, per no haver de pensar en el destí funest que ens espera. «El plaer de la solitud», diu, «és una cosa incomprensible», i amb això desmunta el seu propi axioma.

Qualsevol ocupació o passió a què ens aboquem és un instrument per evitar-nos a nosaltres mateixos. «No és la llebre el que ens protegeix de la visió de la mort i de les misèries que ens envolten; és caçar-la el que ens protegeix». Hi he pensat quan he vist que a Tinder s’han multiplicat exponencialment les recerques de contactes. Fins a 3.000 milions de persones que busquen altres persones, per lligar o per parlar. No compta la llebre, sinó el neguit de la cacera.