Els 'cabells blancs'

Rectificar és de savis. «S’agraeix la rectificació. La vàlua d’un govern també es mesura per la seva capacitat de reconèixer i rectificar decisions errònies», va tuitejar dimarts el politòleg Lluís Orriols quan el ministre Salvador Illa va esmenar la decisió del Consell de Ministres sobre els passejos dels nens. La gestió de l’estat d’alarma per l’amenaça del coronavirus, del qual només es coneix la punta de l’iceberg, com ha reconegut el president Sánchez, fa que els governs vacil·lin.

A França, la setmana anterior, el president Macron va haver de rectificar una limitació que afectava la gent gran: quedaven exclosos de l’aixecament parcial del confinament previst per a l’11 de maig. Ho havia apuntat a la televisió i ho havia detallat al Senat el responsable del consell científic que l’assessora: els més grans de 65-70 anys i les persones amb patologies greus continuarien confinats. En total, uns 18 milions de ciutadans dels més de 67 milions de francesos.

Les protestes dels col·lectius afectats van obligar l’Elisi a rectificar: no serà una mesura obligatòria perquè el president «no desitja una discriminació» i «apel·larà a la responsabilitat individual». Una de les veus més crítiques contra aquesta limitació inicial va ser la de l’assagista Alain Minc, que va complir 71 anys el 15 d’abril, i que havia vaticinat una revolta del les persones grans: la «revolta dels ‘cabells blancs’», expressió que recorda la llarga protesta dels ‘armilles grogues’.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

El raonament de Minc era cartesià: «¿La gent gran contagia més? No. ¿Tenen més risc? Sí. Però administrar el risc és part de la llibertat individual». «En comptes de separar la població pels diners com als Estats Units, se la separa per l’edat», va argumentar. Alguns ancians, a més, haurien patit una doble discriminació: en el pic de contagis de la pandèmia –el cas de les limitacions d’accés a les ucis que detallava un document de la Generalitat– i, ara, davant del desconfinament.

No és un problema de vells sinó de llibertat. L’article 4 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà establia aquest principi: «La llibertat consisteix a poder fer tot el que no perjudiqui els altres». Hem acceptat l’estat d’alarma per vetllar per la salut, personal i col·lectiva, però en l’equilibri entre llibertat i seguretat –centrada aquesta en la salut pública– no volem que es dicti, de facto, una ‘patriot act’ com la decretada als EUA després dels atemptats de l’11-S.