La ‘generació Macron’

El president no només canvia de fusible –Elisabeth Borne, la primera ministra sortint, estava cremada per les protestes contra la reforma de les pensions i la polèmica tramitació de la llei d’immigració–, sinó que per primer cop opta per un primer ministre de la generació Macron, un jove prodigi a imatge i semblança seva, gairebé un clon de si mateix. En efecte, Gabriel Attal, el més popular dels seus ministres, fins ara al capdavant de la cartera d’Educació nacional, pertany al nucli dur del macronisme des del 2016, quan va abandonar el Partit Socialista i la seva funció de conseller de la ministra Marisol Touraine, filla del sociòleg Alain Touraine.

Els anteriors primers ministres de Macron provenien de la dreta neogaullista (LR) –Édouard Philippe i Jean Castex– i la tecnocràcia socialdemòcrata –Élisabeth Borne–, però Gabriel Attal és un producte de la generació Macron, amb un passat socialdemòcrata, al seu dia afí a Dominique Strauss-Kahn. Un jove sense complexos, producte de l’elit parisenca de la rive gauche, la riba esquerra del Sena, que es va denominar críticament gauche caviar. Attal és la carta que es treu de la màniga Macron per donar un revulsiu al seu segon mandat presidencial, amb la vista posada en les eleccions europees del juny i en les presidencials del 2027.

Recompondre la majoria

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Macron necessita, a curt termini, recompondre la seva majoria minoritària a l’Assemblea Nacional i evitar la derrota en les europees del juny. Les enquestes donen ara 10 punts d’avantatge a la llista del Rassemblement National (l’antic FN de Marine Le Pen), liderada pel jove Jordan Bardella, de 28 anys, l’aposta renovadora de l’extrema dreta, amb el 31% d’intenció de vot. En segon lloc se situaria la llista macronista (21%), encapçalada per un altre fidel escuder del president, Stéphane Séjourné. Es dona la circumstància que Gabriel Attal, que al seu dia va fer pública la seva homosexualitat, és la seva parella.

El futur de Macron està lligat a la sort d’aquesta "parella al cor del poder", com la va descriure un article de Le Monde (1 de novembre del 2021). L’aposta per Gabriel Attal, a mitjà termini, també té una clau successòria: el president Macron, després de dos quinquennis presidencials, no es podrà presentar a la reelecció el 2027. Fins ara tots els candidats potencials del macronisme provenien de les files conservadores (LR), com el seu expremier Édouard Philippe o el seu actual ministre d’Economia, Bruno Le Maire. Ara situa un macronista d’esquerres en la carrera successòria.