Els altres 364 dies
Aquest Sant Jordi ens ha permès captar un entusiasme, però també la fragilitat d'un sector que depèn massa d'un sol dia
zentauroepp53212104 sant jordi200423165909 /
Ja ha passat el Sant Jordi més estrany. Durant segles les xarxes socials guardaran el testimoni d’un Dia del Llibre diferent, confinat, amb centenars de converses i vídeos en què alguns recomanàvem títols que es podien comprar a distància, però no fullejar ni rebre firmats per l’autor. Jo mateix vaig gravar sis d’aquests vídeos, movent-me per tota la casa per no repetir el decorat. El cert és que els escriptors, llibreters, editors, gestors culturals i alguns lectors àvids hem actuat com una reserva índia que no sap que ho és: com si fóssim el centre del món i hi hagués una multitud pendent del que dèiem. La voracitat amb què omplíem el buit d’aquest Sant Jordi, recomanant que la gent comprés llibres –i sobretot els comprés a les llibreries de barri–, portava a pensar que la pandèmia també ens obligava a començar de zero.
La realitat és que tots tenim llibres pendents de llegir, i està bé que sigui així, però el Sant Jordi és una altra cosa. Me’n vaig adonar perquè a mig matí les plataformes de Filmin i HBO em van enviar un correu electrònic en què s’afegien a la festa destacant pel·lícules basades en grans novel·les. En lloc d’incentivar la lectura, parlant per exemple de llibres al voltant del cine o les sèries, en proposaven substituts. El cert és que la lectura –i la cultura que s’obté llegint– per a molta gent ja no és un reclam, és només una excusa per sortir a celebrar alguna cosa. La diferència és que aquest any l’excusa anava nua, per això els esforços de tanta gent per reduir, també econòmicament, el daltabaix.
Aquest Sant Jordi ens ha permès captar un entusiasme, però també la fragilitat d’un sector que depèn massa d’un sol dia. ¿Com es pot aconseguir que l’interès d’uns quants sigui l’interès de molts? Repetim-ho. Més enllà de les mesures excepcionals, seria necessari que els governs invertissin més a buscar una normalitat cultural –el famós dos per cent– a tots nivells i sense excuses. Podem recomanar llibres, és clar, però és més important que es converteixin en una presència continuada els altres 364 dies de l’any.
