03 des 2020

Anar al contingut

Passió pel bard

**TO GO WITH STORY TITLED FIRST FOLIO** Microsoft billionaire Paul Allen has loaned his First Folio edition of the collected plays of William Skakespere, shown July 18, 2003, in its display case in Ashland, Ore., to the Oregon Shakespeare Festival. Widely considered the most important single book in English literature, the volume is a sacred relic for many Shakespeare scholars and fans. The case stays locked in a room with a video surveillance camera and electronic alarm sytem. (AP Photo/Jeff Barnard)

JEFF BARNARD (AP)

Bogeries en nom de Shakespeare

Care Santos

El novaiorquès Schieffelin va tenir a mitjans del XIX un somni poètic i improbable: veure volar a la seva ciutat totes les espècies d'ocells que Shakespeare va nomenar en la seva obra

Tots ens declarem admiradors de Shakespeare cada 23 d’abril. Però el bard anglès ha tingut els seus legítims admiradors entre nosaltres. Un dels més importants va ser el poeta català Gerard Vergés que va morir fa sis anysi el mateix dia en què va néixer i va morir el seu admirat autor.  

Vergés, que a més de poeta era farmacèutic i propietari d’un laboratori, va escriure: «Shakespeare és ple de tenebres / i, ensems, el cor flamíger de la llum.» La seva traducció dels sonets del bard és, segons va escriure, «la humil ofrena votiva que des de Catalunya diposita el fervor d’un català a l’altar de Shakespeare».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Poden fer-se bogeries en nom de la passió literària, ja sigui començar la difícil traducció dels 154 sonets o tenir una pensada com la d'Eugene Schieffelin, un novaiorquès nascut el 1827, curiosament també el propietari d’un laboratori farmacèutic, que ha passat a la història per les seves dues grans passions: Shakespeare i els ocells.

Schieffelin va tenir un somni poètic i poc probable a mitjan segle XIX: veure volar sobre Nova York totes les espècies d’aus que Shakespeare va anomenar en la seva obra. En tres expedicions a Anglaterra va capturar diverses dotzenes d’alers, perdius, finetes i estornells, que després va deixar anar a Central Park. La majoria van morir immediatament, però una de les espècies es va adaptar. Més encara: va saber sobreviure, multiplicar-se, migrar, procrear i esdevenir un perill per a la fauna local. El Parlament va haver d'intervenir i prohibir-la l'any 1900. Massa tard.

L’estornell comú apareix en una sola línia del drama històric ‘Enric IV’.  Avui, però,  als Estats Units n'hi ha 350 milions d’exemplars. El país dedica cada any 800 milions de dòlars a exterminar-los (sense èxit). El 1962, un grup d’estornells va provocar un accident d'avió en el qual van morir vàries persones. Segons els experts, en aquests dies de confinament humà, la població d’aus podria doblar-se. I tot això per una passió poètica.

Darrerament el món és d'allò més literari. 

Temes: Nova York Teatre