Hàbits

Vam comprar, com posseïts pel dimoni, paper higiènic; després, la tendència es va concentrar en l'entorn de la pasta, l’arròs i els llegums, també l’oli, amb augments en relació al temps anterior a la pandèmia que van oscil·lar entre un 90% i un 160%. El descens d’aquests productes, segons les últimes dades, ha estat tan espectacular com aquell ascens meteòric. L’arròs ara es queda en un 11%, com la pasta. Eren aliments de rebost, de previsió, quasi de catàstrofe nuclear. Sembla que els costums s’han relaxat. Per dos motius. Si vam acumular tants carbohidrats és que encara en tenim i no ens cal comprar més. I el segon, i més important: a mesura que avança el confinament tendim a la satisfacció de necessitats més luxurioses.

Per evadir-nos i perdre la consciència o per intentar reproduir el que érem abans de tot això. Pugen (del 20% al 80%) els licors i destil·lats, el vi, les cerveses i les patates fregides. És a dir, hem passat d’una quarantena de subsistència a una alcohòlica reclusió. Això sí, continuem fent pastissos i pans casolans i ingerim molta més xocolata, que tothom sap que és el substitutiu ideal per a totes les mancances hagudes i per haver.