Tempesta perfecta a Europa

La curiositat va matar el gat, però l’ambigüitat va salvar Europa. Sense l’eufemisme i la indefinició deliberada, la construcció europea seria poc més que un record. Però després de tantes dècades servint com a soldadura d’últim recurs, l’estratagema de l’ambigüitat no sembla avui suficient per mantenir dret el somni civilitzador de Monnet, Schuman, Adenauer i De Gasperi. 

Des dels seus primers passos en la postguerra mundial, el projecte europeu no s’ha enfrontat mai a un vendaval devastador de la velocitat i la intensitat de la crisi del coronavirus. Res de l’esdevingut en la breu història de l’Europa unida s’assembla a aquest calfred. No és aventurat apuntar que les receptes i els ardits que han funcionat mal que bé durant dècades poden no ser vàlids avui. La nova Gran Depressió s’abat, a més, sobre una Unió Europea (UE) depreciada per la falta d’una resposta solidària a la crisi financera de la dècada passada, colpejada pel divorci del Regne Unit i l’auge dels populismes  i l’expansió de la temptació autoritària, a la qual han sucumbit diversos socis de l’Est. Europa, a l’ull d’una tempesta perfecta.

Esquerra i dreta

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els líders europeus abordaran aquest dijous la resposta financera a la crisi. Si no són capaços d’oferir un pla solidari per pal·liar la catàstrofe als països del sud, es digui ‘coronabons’, Pla Marshall bis, deute perpetu o ics, tremolaran els fonaments de la UE. L’euroescepticisme vola. N’han anat advertint Macron, Conte, Costa i Sánchez. També líders progressistes del nord: la dialèctica nord-sud pesa, però mai ha anul·lat la parella esquerra-dreta.

El sotsobre agita Brussel·les, no en va Von der Leyen es desfà en disculpes davant Itàlia. La qüestió és molt antiga. ¿Què és, vol què ser la UE, un acord mercantil o una unió política? Per respondre-hi, ja no serveix l’ambigüitat, el virus l’ha deixat a la uci.