Al contraatac

Somiar és gratis

Al país en què a mi m'agradaria viure, els polítics no estarien intentant salvar la pell i els vots ni, en un moment així, ho passarien tot per la rigidesa del seu filtre ideològic

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52982974 barricada200331164942

zentauroepp52982974 barricada200331164942 / FERRAN NADEU

El país en què a mi m’agradaria viure no sotmetria el sistema de recompte de víctimes a un sinistre ball, un mes i mig després de començar a lluitar contra una pandèmia. Els afectats sentirien escalfor i no passarien setmanes sense rebre les restes dels seus éssers estimats. Tampoc hauríem d’assistir impotents a un profund desconeixement de les morts en residències de gent gran. Per descomptat, no serien ben vistos els dirigents que fan de la política una vergonya, passi el que passi al seu voltant.

Al país en què a mi m’agradaria viure tots els ciutadans seríem conscients de les diferències ideològiques entre partits i sabríem que recolzar-se en cas de catàstrofe no és sinònim d’entreguisme ni de blanquejar els errors del rival. És més: aniríem tots a l’una intentant vèncer el coronavirus de manera constructiva i, una vegada aconseguit, no estalviaríem ni una sola de les crítiques polítiques, per molt virulentes que fossin.

En aquest país no hi hauria dirigents dient que el simple fet de no ser independents i de pertànyer a Espanya ha disminuït les seves possibilitats de vèncer el virus. Tampoc perdrien el tempsfent fotomuntatges de taüts o invocant cops d’estat ni les discussions girarien al voltant de si l’acord per sortir del túnel és millor fer-lo en un edifici abans que en un altre.

Notícies relacionades

En aquest país, no hi hauria temps per perdre i tothom posaria en comú des del primer minut les seves receptes benintencionades per capgirar els esborronadors auguris econòmics. Els que manen no intentarien traslladar la idea que només la informació oficial equival a la veritat i els periodistes tindríem cert prestigi.

En definitiva, allà els polítics no estarien intentant salvar la pell i els vots ni, en un moment així, ho passarien tot per la rigidesa del seu filtre ideològic. Potser estaria sola, però aquest em semblaria un bon lloc per viure, bàsicament per tenir ganes de sortir al carrer quan arribi l’hora.