El Covid-19 i la transformació digital

3
Es llegeix en minuts
Dualitat digital al descobert en aquesta crisi

Durant aquests dies de crisi del Covid-19, hem d’aprofitar per observar com la societat de la informació irromp i deixa enrere la societat industrial. Es distingeix la bretxa entre persones, organitzacions i països, en funció de si han adoptat la societat en xarxa. Existeixen dos grans grups de professions. Les persones de feines de coneixement, que utilitzant un dispositiu es connecten a la xarxa i poden treballar, en qualsevol lloc i moment, i persones amb feines amb presència física necessària. Viuen de manera molt diferent la situació i sobretot les seves expectatives de futur.

La bretxa entre la feina més qualificada, cada vegada més concentrada i valorada, i la menys qualificada és cada cop més gran. Molta gent sortirà pitjor d’aquesta crisi i d’altra en sortirà millor, com va passar en la crisi del 2008, per factors com la capacitat d’adaptació, l’accés a les oportunitats o disposar de xarxes de contacte.

Per exemple, els sectors digitals ja se n’estan beneficiant, –més compres d’ordinadors o xarxes per teletreballar– i en canvi el sector de la restauració i el de turisme ja han patit un tancament total aquesta Setmana Santa.

Aquests dies, les empreses i organitzacions estan a prova sobre la seva transformació digital.  La majoria han adoptat el teletreball per les circumstàncies, tot i que a Espanya només el 4,3% de les persones ocupades teletreballaven, segons l’última enquesta de població activa.

En el nou escenari postcoronavirus, s’accelerarà l’adopció tecnològica. Després d’això, gairebé ningú dubtarà que només hi ha una opció: apuntar-se al canvi. No es tracta només d’implantar la tecnologia, sinó d’un canvi de cultura en l’organització i de l’estil de lideratge i el treball en xarxa:  orientació a resultats, flexibilitat i confiança, que aporten en positiu possibilitats de conciliació i menys desplaçaments, que ens fan més sostenibles.

Les bretxes entre països també són sobre la taula. Els asiàtics i la Xina en sortiran molt millor. Disciplina i tecnologia han sigut la millor resposta de moment.

Corea del Sud ha fet un ús exemplar de la tecnologia, una ‘app’ que s’ha distribuït a tota la població controla la temperatura, geolocalitza les persones i pot detectar clústers de la pandèmia.

Aquí no fer servir una ‘app’ com aquesta, ni en estat d’alerta, encara es defensa sota el paraigua dels valors. ¿Podem limitar un dret tan bàsic de lliure circulació de les persones i no utilitzar una ‘app’ que geolocalitza per controlar-la? O ¿el dret que les persones més joves siguin geolocalitzades està per sobre del dret a la vida de les persones grans o dels grups de risc? L’estat de dret social europeu es va crear per protegir persones en situacions de vulnerabilitat.

La nostra vella Europa continua sent massa lenta. Entretinguda en llargs debats dubitatius sobre l’ús de la tecnologia, amb una mirada antitecnologia fruit de la por de la incertesa dels canvis que, de tota manera, arribaran. Pocs projectes Technology for Good per prendre la iniciativa aplicant la tecnologia de manera correcta i per a reptes socials. Només utilitzant les tecnologies intensament es resoldran les contradiccions i s’ajustaran els límits ètics. Però, sobretot, es dominaran i coneixeran per poder-les aplicar de manera immediata en contextos de crisi.

Existeix expectació sobre l’impacte als Estats Units, perquè no és només qüestió de l’adopció tecnològica, sinó també de la sanitària i social. Veurem si els pitjors pronòstics es compleixen.

Tractament de xoc

Nous paradigmes sorgiran després d’aquest tractament de xoc que vivim en tots els plans econòmics, organitzatius i socials. Les organitzacions han d’aplicar la transformació digital de manera més accelerada. Més enllà de la implantació tecnològica, hauran d’abordar la cultura de la feina en xarxa; la suposada necessitat del presencialisme ha sigut superada aquests dies per la realitat.

Notícies relacionades

En la reconstrucció econòmica i social després d’aquesta crisi, en les agendes governamentals, s’hauran de compensar de manera més justa tasques que per a l’economia ara són ineficients, com ara el sector primari o tenir cura de les persones. Perquè, ¿hi ha res més important aquests dies que tenir serveis de salut o el proveïment d’aliments?

Es tracta de pensar com ens preparem per a un futur de canvis accelerats i crisis que se succeiran. Disposant de més coneixements i tecnologies que mai, hem de ser capaços de fer una distribució de recursos més equitativa i equilibrada.