26 d’oct 2020

Anar al contingut

Tracte diferent

Dubtes i certeses

GENERALITAT DE CATALUNYA TELEVIS

Dubtes i certeses

Andreu Claret

En un vist i no vist han passat d'exigir el confinament absolut a reclamar el desconfinament dels nens

Després de quatre mesos de pandèmia encara hi ha més dubtes que certeses sobre el Covid-19. Dubtes sobre l’origen del virus, sobre la seva letalitat, sobre la seva estacionalitat, sobre la immunitat dels qui l’han patit, sobre la seva resposta a determinats antivirals, sobre el temps necessari per tenir una vacuna. Mil dubtes científics, descartant les ‘fake news’ que emmetzinen les xarxes i les teories conspiradores que proporcionen carnassa. També hi ha incertesa sobre les xifres d’encomanats i morts i sobre la manera d’obtenir-les. Massa, sobretot a Catalunya i a Espanya. La falta de criteri en aquest camp és greu, ja que l’epidemiologia és una ciència de base matemàtica, que passa a ser cartomància si no té dades fiables. Hi ha dubtes i n’hi haurà durant un temps. ¿Com és possible, llavors, que alguns polítics s’expressin amb tanta certesa?

Davant del dubte, la ciència sol avançar amb el mètode heurístic de prova i error. És un principi savi, associat a la humilitat, pel qual em guio quan escolto un epidemiòleg. Si el veig modest, tinc tendència a creure’l. Si es presenta com a dipositari d’una veritat absoluta, arrufo les celles. I si surt cada dia al telenotícies per criticar els seus col·legues, canvio de canal. Així és la ciència d’ingrata per als que la practiquen, fins que un dia, després de molts errors i una mica de sort, es descobreix una cosa que permet a la humanitat fer un pas de gegant. Com va passar amb la penicil·lina.

El mètode de prova i error està vetat als polítics. No poden equivocar-se. Són presoners d’uns votants que exigeixen certeses. Resultats. El seu mètode és un altre: avui dic una cosa i demà la contrària, i aquí pau i després glòria, que l’hemeroteca ho aguanta tot, com bé sap Donald Trump. Així és com es passa, en un vist i no vist, de reclamar el confinament total a exigir que els nens puguin sortir al carrer. ¿Si la segona frase és necessària i possible, sense que es descontroli el virus, la primera estava equivocada? ¿O és que en sis dies la corba s’ha desplomat? L’he repassat avui, i no ho sembla. Que surtin els nens al carrer, amb mesures estrictes, em sembla bé. Com em va semblar bé que se suavitzés el confinament fa uns dies. Sempre que ens diguin que forma part d’un procediment de prova i error. El problema, com va dir Bukosvki, «és que la gent intel·ligent està plena de dubtes, mentre que la gent estúpida està plena de certeses».

Temes: Coronavirus