'Sempre teva'

Fa un temps TV-3 va canviar el seu lema inaugural, ‘La teva’, per Sempre teva, un eslògan que quan el vaig llegir per primera vegada em va fer olor d’amenaça: ¡L’actual TV-3 pels segles dels segles! ¡Salvi’ns Déu i tots els sants del cel! Tot i que, posats a comparar, resulta molt més discret que l’actual reclam de Catalunya Ràdio, ‘Dins teu’, que ve a dir que ja la tenim incorporada al nostre cervell com una neurona més, que ens l’han anat introduint per ves a saber quin orifici del nostre cos. He de dir, segons la meva modesta i humil opinió, que la programació radiofònica de la CCMA no arriba ni de broma als endogàmics i sectaris extrems de la seva tele, ‘la seva’.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquests dies estant per casa he incorporat al meu hàbit de vigilar-la una estoneta cada nit al de fer-ho també a ple sol, seguint la compareixença de la portaveu Budó i els diversos consellers i conselleres que ens expliquen cada dia el seu exquisit treball en tots els aspectes contra el Covid-19: sembla que estiguin en campanya electoral. I si tan bé duen a terme la seva tasca, ¿com s’explica seriosament la tragèdia de les residències per a ancians? Una altra cosa: el senyor Buch hauria d’aprendre que, parlant en català, no és precís recórrer a l’expressió castellana «Govern d’Espanya», posat entre cometes i amb plasenteria afegida, ni de bon tros al rebuscadíssim «Govern de l’Estat espanyol», confonent així administració i geografia.

Però si alguna cosa m’ha impel·lit a tornar a recordar ‘La nostra/Per sempre’ va ser la sensacional programació nocturna dels dimecres passats i dijous, en selecta sessió doble, com abans. L’explico: dimecres ens van posar el musical ‘La família irreal’, una coproducció de Minoria Absoluta (Toni Soler) i Dagoll-Dagom (Joan Lluís Bozzo), escrita i dirigida per Joan Lluís Bozzo amb Toni Albà com a protagonista: res a objectar. L’endemà, m’assec davant de l’aparell amb el meu entrepà del dia, veig el final de ‘Polònia’, produïda per Minoria absoluta (Toni Soler) i dirigida per Toni Soler i amb Toni Albà tornant a fer de rei Joan Carles però sense cantar i, a l’instant, sense donar crèdit als meus ulls, veig que comença ‘Maremar’, de Dagoll-Dagom (Joan Lluís Bozzo), dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb música de Lluís Llach i una mica de Shakespeare: vaig apagar la tele amb les dues mans i vaig suplicar al meu gos sortir a fer un volt per airejar-nos. M’encanten els productes de proximitat, però si hi ha per a tothom, encara millor.