Editorial

A l'espera d'Europa

No es pot esperar més a pactar una via que ofereixi una sortida als estats que no poden pagar per si sols la factura d'aquesta crisi

1
Es llegeix en minuts
05/12/2019 El presidente del Eurogrupo, Mario Centeno.

05/12/2019 El presidente del Eurogrupo, Mario Centeno. / Zucchi Enzo/EU Council/dpa (Europa Press)

La Unió Europea sempre s’ha caracteritzat per les seves negociacions costoses i dramàtiques a base de rellotges aturats i matinades interminables. Gestionar aquestes formes tan alambinades en una situació urgent a través de teleconferències està resultant una tasca hercúlia en aquesta crisi econòmica derivada dels confinaments massius per contenir la pandèmia del Covid-19. L’eurogrup busca un acord per finançar el deute dels països que poden posar en risc la zona euro com a conseqüència de la necessitat de cobrir un dèficit sobrevingut per evitar el col·lapse de les seves economies.

Els estats membres que tenen uns comptes públics sanejats podran assumir pràcticament en solitari aquest impacte. Holanda, Finlàndia i Àustria no consideren que sigui necessari canviar els acords amb els quals es va salvar la moneda única després de la crisi del 2008. Es va fer a través del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), que ofereix línies de crèdit per sota dels preus del mercat, però que exigeix a canvi unes determinades condicions. Són el que en aquells anys es van dir els ‘homes de negre’. Aquell Estat que es beneficia d’aquest finançament ha de complir una sèrie de requisits i els prestadors tenen la capacitat de controlar-los directament. És una forma d’intervenció de l’economia indirecta que es va fer per evitar les humiliants imatges del rescat grec. Davant aquests estats sanejats i austers, Itàlia està exigint aquests dies que s’oblidi el MEDE i es vagi directament cap a un deute mutualitzat dels estats que participen en l’euro. No hi ha temps ni es donen les condicions per seguir gaores dies aquest debat polaritzat.

Com en tantes altres coses, el diapasó europeu el marca Alemanya que, juntament amb Espanya i França, promou una tercera via: ampliació del MEDE fins a 250.000 milions d’euros, més 100.000 milions del Banc Europeu d’Inversions i 100.000 més del fons de reassegurança de l’atur. I tot amb menys exigències als deutors sempre que les quantitats que prenguin d’aquests fons siguin finalistes, és a dir, que no s’utilitzin per a res que no sigui el coronavirus. La urgència i la gravetat del moment no permet esperar gaire més temps.