La mascareta de la professora Li

Vaig arribar a Pequín el setembre de 1979 per estudiar un postgrau. Mai abans havia vist persones amb mascareta al carrer. Així que va anar avançant la tardor freda se’n veien més, fins i tot la meva professora de xinès, Li, que vivia al mateix recinte universitari que els estudiants, se la posava per a un trajecte tan curt. Un dia li vaig preguntar què li passava i em va respondre: «No estic malalta, només protegeixo els altres dels meus miasmes, mentre em protegeixo jo. Millor prevenir que curar». Em va deixar desconcertada i ho vaig atribuir a una altra de les ‘rareses’ xineses que estava descobrint, com beure només aigua acabada de bullir, també considerada una cosa molt bona per a la salut perquè mata tots els bacteris. Quan l’any següent vaig anar al Japó de vacances, vaig trobar que algunes persones també les portaven.

En el buit dens i fatigós que inunda les ciutats europees durant aquests dies de Pasqua, s’obren camí usos arrelats en les entranyes de la cultura oriental. Els ensenyaments de Confuci (551-479 aC), que han modelat la civilització xinesa i conformat la base del pensament eticopolític i social de tot l’est d’Àsia, contemplen l’individu com un element social obligat a complir una funció per a la col·lectivitat i a defensar-la per sobre dels seus propis interessos. En aquest sentit, els governants de la Xina, el Japó i Corea del Sud a l’enfrontar-se al Covid-19 no han dubtat a imposar o simplement recomanar als seus ciutadans mesures draconianes que atemptaven contra els drets individuals, però servien al bé comú.

Després de la sorpresa que va produir la decisió de Pequín d’aïllar totalment la província de Hubei i els seus 60 milions d’habitants tant de la Xina com de la resta del món, un rere l’altre els governs de bona part del planeta han imitat la política xinesa, basada en la supremacia de l’interès col·lectiu sobre l’individual, que és la característica fonamental de l’ordenament social en la cultura tradicional xinesa i la base del que considera la seva superioritat moral. Durant 25 segles, el respecte a la línia d’obediència d’una societat jerarquitzada i amb papers diferenciats ha sigut la clau per aconseguir que aquesta societat funcionés adequadament.

Ordre, seguretat i estabilitat

L’harmonia i l’ordre, virtuts principals del confucianisme, serveixen d’element de cohesió a les societats de l’est d’Àsia, dedicades des de l’antiguitat al cultiu de l’arròs en països amb poca terra cultivable i on la naturalesa revela amb freqüència la seva força en forma de terratrèmols, tsunamis, inundacions i tifons que exigeixen una resposta grupal unida. Totes dues formen part de l’ADN dels xinesos, coreans i japonesos, amb un pensament que també modela el corrent legista, originari del segle IV aC, entossudit en la imparcialitat de les lleis amb l’objectiu de garantir l’ordre social, la seguretat i l’estabilitat.

En l’era de la tecnologia i la intel·ligència artificial, els governs de l’est d’Àsia han recorregut a les tècniques més innovadores per posar fre a l’expansió del coronavirus, vigilar el compliment de les normes dictades per a l’emergència  i denunciar els elements discordants que es resisteixen a l’ordre social. Seül, Tòquio, Pequín i Singapur, igual com Hong Kong i Taiwan, s’han apropiat de les dades que emmagatzemaven els mòbils dels seus ciutadans per aïllar els encomanats i els seus contactes, detectar els seus moviments i alertar altres persones que tenen a prop un contagiat.  

A més, Corea del Sud, la Xina, Singapur, Taiwan i Hong Kong han imposat a totes les persones que vulguin entrar al seu territori, fins i tot als residents si surten i tornen, l’obligació de descarregar-se una app amb un codi QR, en què s’han de registrar per estar geolocalitzats i respondre cada dia a preguntes sobre la seva salut. El Japó va recórrer a proves de diagnòstic primerenc i aïllament forçós de zones amb contenidors mèdics equipats amb raigs X i TACs per a la detecció de la malaltia i separats dels hospitals per evitar el risc de contagi. A la Xina, la intel·ligència artificial i els drons han jugat un important paper de vigilància tant de la temperatura corporal dels ciutadans com de les estrictes ordres de confinament imposades a la població.

Incerteses

Notícies relacionades

Les vulnerabilitats d'Occident

El Japó declararà l'estat d'emergència pel coronavirus

Uns autoritaris i uns altres democràtics, cap d’aquests governs ha sol·licitat permís als parlaments per rastrejar els mòbils i creuar les dades de diferents institucions per tal de tenir una visió clara dels afectats i de com es va produir el contagi. Al seu torn, la gran majoria dels ciutadans no van veure aquestes disposicions com una pèrdua de les seves llibertats, sinó com una actuació necessària per garantir l’efectivitat de les mesures de prevenció i l’èxit en el control de l’epidèmia.

En un món on els canvis se succeeixen amb una rapidesa vertiginosa, cosa que genera molta incertesa, la gran majoria dels habitants d’Àsia oriental confien en la capacitat dels seus governants i sobretot en l’esperit col·lectiu de les seves societats per superar una catàstrofe. Europa va observar amb una enorme reticència inicial el comportament d’aquests governs, però la por és enemiga de la llibertat i davant el terror que genera la mort s’han obert les portes a les tendències asiàtiques.