27 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Sous polítics en la pandèmia

En la demanda de gestos solidaris s'infiltra també el discurs antipolític alimentat des de l'extrema dreta

Sous polítics en la pandèmia

FERRAN NADEU

La Mesa del Parlament va acordar aquest dimarts que els diputats de la Cambra donin el 25% del seu sou d’abril a entitats vinculades a la lluita contra la pandèmia del Covid-19. La donació serà individual i els diputats en triaran la destinació, però, tot i que no hi ha cap obligació al no existir cap coerció, les donacions i les entitats receptores es publicaran a la web de cada parlamentari, com una forma indirecta de control. És una decisió conseqüent amb els sacrificis que estan afectant milions de treballadors i autònoms a causa de la pandèmia. L’aportació del Parlament, de tota manera, pot complementar-se amb uns dos milions d’euros, romanent del pressupost de la Cambra de l’exercici anterior, que el president, Roger Torrent, ha proposat que s’entregui a la Conselleria de Salut. En el mateix sentit, el Congrés dels Diputats donarà tres milions d’euros sobrants del pressupost de l’any passat i diversos partits polítics espanyols han anunciat iniciatives similars.

Aquestes decisions es produeixen després d’un debat, mantingut sobretot a les xarxes socials, en el qual s’han llançat idees com que 7.000 regidors catalans es dediquessin a treballar en les residències d’ancians ja que estarien cobrant sense fer res. Per començar, no poden comparar-se les iniciatives de corresponsabilitat des d’òrgans legislatius que estan mantenint una activitat a mig gas o hibernada amb exigències similars als càrrecs públics que estan mantenint en funcionament les diverses instàncies de l’Administració en un moment en què el paper dels serveis públics és essencial. I entre aquests, els responsables de les administracions locals que estan atenent necessitats immediates en primera línia i sobre el terreny.

En aquest debat, a més, s’ha d’anar amb molt de compte amb entrar en el joc del discurs antipolític en el qual tan còmodes es troben els populismes més demagògics i ultradretans. Només cal seguir amb deteniment el discurs de Vox des que es va decretar l’estat d’alarma amb el seu recolzament, del qual es van penedir aviat, per veure quins guanys pretén treure l’extrema dreta de la tragèdia que viu tot Espanya.