31 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Mascaretes, obligació o recomanació

Si aquest element de protecció arriba a ser d'ús obligatori, és imperatiu que es faciliti un accés ampli i regular a tota la població

firma editorial català

El Periódico

Mascaretes, obligació o recomanació

Ferran Nadeu

El debat sobre l’ús de les mascaretes per part de tota la població és un assumpte que està sobre la taula des de l’inici de la crisi sanitària del coronavirus. Al principi, no es va aconsellar utilitzar-les més enllà dels pacients infectats i de les persones directament implicades en la seva curació o en una activitat de risc per la seva contínua exposició pública. És el criteri que encara predomina a l’OMS i que fins ara han mantingut els experts que han assessorat les diverses administracions. Els experts recorden que les mascaretes, més que protegir l’usuari, sempre que s’utilitzin correctament tenen un cert efecte reduint la propagació a tercers, que no substitueix el d’altres mesures de precaució.

La modificació més recent dels criteris de prohibicions i consells de Protecció Civil recomana l’ús generalitzat, per a tota la població, de les mascaretes (fins i tot sent de les més senzilles, les de roba o les casolanes, que tapin la boca i el nas), al sortir al carrer o a l’entrar als comerços permesos. És també una previsió que el Govern espanyol estudia la possibilitat d’aplicar, i el seu assessor científic Fernando Simón ha indicat que segurament serà necessària fins i tot quan s’entri en una primera fase de relaxació del confinament. És cert, així mateix, que hi ha escassetat del producte en àmbits absolutament necessaris. Un carència, en part explicada per la competència inclement entre països per la seva adquisició al mercat internacional, que ha deixat sense un element bàsic de protecció el personal que treballa a primera línia amb els malalts i la població especialment sensible, i castigada per l’epidèmia, com els ingressats a les residències d’ancians. L’accés a aquest material, i les oscil·lants recomanacions sobre el seu ús, han sigut un dels aspectes més deficients de la resposta pública davant de l’epidèmia.

Si en algun moment es decideix que és un element necessari, i encara més si es planteja que sigui d’ús obligat, és imperiós que s’hi faciliti un accés regular i ampli, sense que pugui caure en situacions de desproveïment, carestia o especulació.