25 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Les demolidores xifres de l'atur

La destrucció de feina a curt termini ha de tenir com a resposta un pacte social que no l'ampliï encara més en un futur pròxim

firma editorial català

El Periódico

GRAF3131. MADRID, 29/03/2020.-Captura de la se?al institucional del Palacio de la Moncloa.- La ministra de Hacienda y portavoz del Gobierno, Mar?a Jes?s Montero, y la ministra de Trabajo Yolanda D?az durante la rueda de prensa tras el Consejo de Ministros extraordinario, este domingo, en el que se ha aprobado la paralizaci?n de todas las actividades no esenciales a partir del lunes como una medida excepcional. EFE/MONCLOA

GRAF3131. MADRID, 29/03/2020.-Captura de la se?al institucional del Palacio de la Moncloa.- La ministra de Hacienda y portavoz del Gobierno, Mar?a Jes?s Montero, y la ministra de Trabajo Yolanda D?az durante la rueda de prensa tras el Consejo de Ministros extraordinario, este domingo, en el que se ha aprobado la paralizaci?n de todas las actividades no esenciales a partir del lunes como una medida excepcional. EFE/MONCLOA / EFE

No per esperades, les xifres de l’augment de l’atur el mes de març deixen de ser demolidores: 800.000 persones menys cotitzant a la Seguretat Social i un total de 3,5 milions d’aturats. En dues setmanes s’ha destruït tota l’ocupació creada en dos anys. Hi cal sumar més de 2 milions de treballadors que, ara per ara, han entrat en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) i que no han deixat de cotitzar però sí que han perdut, com a mínim, el 30% del seu salari. Parar un país té els seus costos, que s’haurien de compensar pels beneficis de combatre la pandèmia del Covid-19: Espanya ja és el país en el qual, en números absoluts, s’han curat més persones entre els contagiats sotmesos a un test. Aquesta és la realitat que cal assumir. Les decisions tenen conseqüències que, tot i que siguin indesitjables, es compensen pels objectius que s’han determinat prèviament.

Aquest impacte de la crisi sanitària en l’ocupació justifica la bateria de mesures que ha posat en marxa el Govern des de la declaració de l’estat d’alarma. La precarietat i la temporalitat de l’ocupació a Espanya feien predictible aquest impacte immediat. El tancament de l’hostaleria i de la restauració en un país turístic quan comença la temporada convertia en inevitable que s’engrossissin les files de l’atur. L’atur ha arribat de cop tot i que encara hi ha discrepàncies entre els experts sobre què pot passar a l’abril, alguns auguren una altra estirada similar mentre que altres consideren que el gruix de l’ocupació que pot quedar destruïda per la hibernació de l’economia ja ho ha fet en aquests primers quinze dies. Una altra cosa serà el que passi a mitjà termini amb la viabilitat de les empreses que han mantingut els empleats amb o sense erto.

Les xifres de l’atur són un indicador dels esforços que caldrà fer per afavorir la recuperació econòmica. El Govern ja parla d’uns nous Pactes de la Moncloa. Serien més justificats que mai i afavoririen un clima d’acord social entre empresaris i treballadors que ajudaria a accelerar la recuperació fixant uns models equitatius de sacrifici i de contribució a la posada en marxa del sistema productiu, aprofitant igualment l’ocasió per transformar molts sectors i fins i tot el model de contractació laboral. Un acord d’aquestes característiques que reforçaria alhora la posició espanyola en el debat europeu de les pròximes setmanes. Per a Espanya i per a altres països com França i Itàlia el seria òptim seria una emissió d’eurobons que mutualitzaria tot el nou deute generat pel coronavirus. Però és difícil que aquesta proposta prosperi a curt termini perquè els països del nord són molt reticents. No obstant sí que sembla que s’obriran mecanismes de solidaritat importants com la reassegurança d’atur europeu i fins i tot préstecs del MEDE. En darrer terme, les compres de deute dels països amb més dèficit per part del Banc Central Europeu –que ja s’estan efectuant– haurien de poder esquivar, a curt i mitjà termini, la situació. No obstant, a llarg termini el deute espanyol i d’altres països augmentarà inevitablement, cosa que pot tenir conseqüències per al futur.