31 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Nens i confinament

És comprensible que es reclami suavitzar el confinament dels menors, però l'objectiu de tallar els contagis és prioritari

Nens i confinament

Enric Fontcuberta

Després de gairebé tres setmanes de confinament a casa, amb les escoles tancades i sense possibilitat de sortir al carrer a causa de l’estat d’alarma, s’han començat a sentir veus que reclamen un tracte diferencial envers els menors d’edat. Pares i mares, per descomptat, però, també, psicòlegs i pedagogs, proposen que s’estableixi la possibilitat que nens, nenes i adolescents puguin abandonar temporalment la reclusió per respirar, caminar, deixar per uns moments la llar compartida.

La casuística és tan diversa com ho són les famílies i el seu entorn, però el cert és que hi ha molts casos en els quals la convivència en un espai reduït es fa tremendament difícil. Més enllà de la problemàtica escolar i de la disciplina que implica una rutina el més pròxima possible al que seria una situació normal, i més enllà de les activitats que es duen a terme amb els menors –que van des de la diversió i l’entreteniment fins a la lectura i l’estudi–, és veritat que aquesta edat implica també la necessitat d’un mínim exercici, que no només és beneficiós en la físic, sinó també des del punt de vista psicològic, i aquest és un aspecte en el qual els professionals posen especial èmfasi.

El fet que en altres països europeus puguin sortir al carrer, com acaba de passar amb la recent disposició a Itàlia (tot i que a la Llombardia, per exemple, han decidit no seguir les indicacions estatals i mantenir la reclusió), i la comparació amb altres circumstàncies (com el reglamentat passeig de mascotes) incideixen en la demanda creixent d’una vàlvula d’escapament per als menors, tot i que sigui breu i restringida a l’entorn més immediat.

S’ha de valorar enormement el sacrifici de les famílies. Una de les primeres disposicions quan es relaxi el confinament, com a Itàlia, podria ser permetre als nens sortir acompanyats per un adult. En cas de ser així, una decisió d’aquest tipus s’hauria de dur a terme sota criteris restrictius, confiant en la responsabilitat paterna i avaluant els riscos evidents d’un aixecament temporal i controlat de la reclusió. L’objectiu prioritari ha de continuar sent tallar la cadena de contagis de la pandèmia.